Anar al contingut

China Illustrata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
China Illustrata
El frontispici de China Illustrata, en Schall von Bell i Matteo Ricci[1]

China Illustrata (del llatí «China ilustrada») és un llibre publicat en 1667 pel jesuïta Athanasius Kircher (1602–1680). Basat principalment en els relats de la missió jesuïta en China, compila el coneiximent europeu del XVII sobre el periodo Ming de l'Imperi chinenc i els seus països veïns.

Autor

Athanasius Kircher va ser un polímata que va publicar al voltant de 40 obres majors en l'àmbit tant de les humanitats com de les ciències.[2] Estava heretat en el Colege dels jesuïtes en Roma, a on tenia accés a molts informes que els missioner en China enviaven a les oficines administratives dels jesuïtes. L'accés a materials essencials, aixina com el vast interés de Kircher per la llengua i la cultura chinenques, varen proporcionar l'impuls per a presentar la fins a llavors desconeguda Àsia Oriental en un volum integral de 237 pàgines. Per això, l'erudit va ser considerat un expert en China, encara que mai va visitar el país.[3]

Publicació i recepció

Ilustració de tortugues chinenques[4]

El propi Kircher mai havia estat en China, pero va recopilar els informes orals i escrits d'antics missioner jesuïtes per a publicar un resum del coneiximent sobre China i el Tibet reunit per europeus en el XVII. L'obra es va publicar en Ámsterdam en 1667 en dos edicions casi idèntiques i contemporànees, en el mateix contingut, paginació i ilustracions. La primera va ser editada per Jacob van Meurs en el seu propi sagell editorial i la segona va ser impresa per ell per a l'editor habitual de Kircher, una casa dirigida per Johannes Janssonius van Waesberge i Elizaeus Weyerstraet.[5][2]

Estes primeres tirades varen tindre èxit i China Illustrata va ser traduïda ràpidament al neerlandés (1668),[6] a l'anglés (1669[7] i 1673),[8] i al francés (1670)[9] poc despuix de la publicació de l'original llatí en 1667. Les traduccions neerlandesa i francesa varen ser publicades en Ámsterdam per Janssonius van Waesberge pero, despuix de la mort de Weyerstraet, es varen acreditar inicialment en coedició a la seua viuda[6] i despuix als seus hereus llegals.[9] Les versions angleses de John Ogilby solament varen incloure un tractament molt abreviat de l'obra de Kircher en el seu apèndix, ocupant-se principalment de la relació de la primera embaixada neerlandesa a Pequín de Johan Nieuhof i de la refutació del jesuïta Johann Adam Schall von Bell a algunes de les seues afirmacions i objectius.[7] No obstant, l'obra va despertar un gran interés per China i va inspirar numeroses publicacions posteriors en anglés sobre viages i descobriments en el Lluntà Orient.[5] L'edició francesa va incloure un diàlec entre Ferdinando II de Médici, gran duc de Toscana, i Johann Grueber, aixina com un primerenc diccionari chinenc–francés.[9]

No obstant, China Illustrata també va ser objecte de crítiques. Gottfried Leibniz va descriure el llibre com una obra d'entreteniment més que d'erudició séria.[10] L'egiptòlec Adolf Erman va coincidir que Kircher havia escrit un llibre per al públic general abans que per a especialistes.[11]

Pero uns atres sostenen que China Illustrata va ser el primer i més important escrit que va molejar la comprensió i el coneiximent occidentals de China durant més de doscents anys.[12][10] De fet, es va convertir en un dels llibres més influents i populars del XVII[13] i hui es considera «una font important d'informació sobre els inicis de la sinologia i el sinofilisme en Europa».[5][14]

Referències

  1. ↑ Kircher, 1667, Frontispiece.
  2. ↑ 2,0 2,1 «China Illustrata | Beyond Ricci» (en anglés). ricci. bc. edu. Consultat el 2018-06-04.
  3. ↑ Weststeijn, Thijs(6 de setembre de 2012).«The Middle Kingdom in the Low Countries. Sinology in the Seventeenth-Century Netherlands».The Making of the Humanities.II: 210–240.(en anglés)
  4. ↑ Kircher, 1667, p. 196.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Szczensniak, Baleslaw(1952).«Athanasius Kircher's Chinenca Illustrata».History of Science Society.10: 385–411.(en anglés)
  6. ↑ 6,0 6,1 Glazemaker, 1668.
  7. ↑ 7,0 7,1 Ogilby, 1669.
  8. ↑ Ogilby, 1673.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 D'Alquié, 1670.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Kircher» (en alemà). www.deutsches-museum.de. Deutsches Museum. Consultat el 2018-06-10.
  11. ↑ Gertzen, Thomas L. (2017). Geschichte der deutschsprachigen Ägyptologie (en alemà), Berlín/Boston: De Gruyter Oudenbourg, pp. 33.
  12. ↑ Van Tuyl, 1986, p. i.
  13. ↑ Lach, Donals F. (1991). Àsia in the eyes of Europe. Sixteenth through Eighteenth Centuries (en anglés), Chicago: The University of Chicago Library, pp. 39. ISBN 0-943056-14-4.
  14. ↑ «Dones Buch» (en alemà). www.deutsches-museum.de. Deutsches Museum. Consultat el 2018-06-10.