Chelonoidis darwini
La tortuga jaganta de Santiago (Chelonoidis darwini) és una espècie de tortuga de la família Testudinidae, endèmica d'una de les illes que componen l'archipèlec de les illes Galápagos, pertanyent a Equador. Integra el complex d'espècies denominat: Complex Chelonoidis nigra.
Distribució
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica del centre-oest de la illa Santiago o Sant Salvador, en l'archipèlec de les illes Galápagos. Esta illa posseïx una superfície de 585 km² i una altura màxima de 907 m s. n. m. Una numerosa població de cabres i porcs salvages han causat gran dany a la flora i fauna endèmiques.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie integra, junt als atres tàxons, el complex Chelonoidis nigra el que inclou a totes les espècies de tortugues natives de les illes Galápagos. Anteriorment, este tàxon i els demés del complex, eren considerats subespecies de Chelonoidis nigra, pero nous estudis varen permetre separar-los com a espècies plenes.[1][2][3]
Característiques
[editar | editar còdic]Tamany: Les tortugues jagantes de Santiago són una de les espècies més chicotetes de tortugues jagantes de Galápagos. Els machos adults poden medir fins a 1,2 metros de llarc i pesar al voltant de 250 quilograms, mentres que les femelles són llaugerament més menudes, medint al voltant de 90 centímetros de llarc i pesant al voltant de 150 quilograms.
Closca: La closca de la tortuga jaganta de Santiago és alt i redonejat, en un color marró obscur. Té una forma de cúpula que li permet arreplegar les seues extremitats i cap per a protegir-se dels depredadors. La closca també és gros i pesat per a soportar el pes de la tortuga.
Cap: El cap de la tortuga jaganta de Santiago és gran i ampla, en una mandíbula forta i un pico córneo. Els seus ulls són menuts i redons i estan situats en la part superior del cap.
Pates: Les pates de la tortuga jaganta de Santiago són curtes i fortes, en dits grossos i garres esmolades. Estan dissenyades per a soportar el pes de la tortuga i per a excavar forats per a anidar.
Pell: La pell de la tortuga jaganta de Santiago és grossa i arrugada, en un color marró obscur. Està coberta de escamas grosses i dures que protegixen el seu cos de lesions i danys. En resum, la tortuga jaganta de Santiago té una closca alta i redonejat, un cap gran i ampla, pates curtes i fortes, pell grossa i arrugada i un tamany relativament chicotet en comparació a atres espècies de tortugues jagantes de Galápagos.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta de fruts selvats, gramíneas, i cactáceas.
Reproducció
[editar | editar còdic]La majoria dels nius i les críes són destruïts pels javalins introduïts. Alguns nius estan protegits ara pels corals de lava i des de l'any 1970 numerosos ous han segut transportats a l'estació científica Charles Darwin per a la seua incubació i crío. Programes per a la protecció de nius dels javalins han segut exitosos.
Publicació original
[editar | editar còdic]- Van Denburgh, 1907 : Expedition of the Califòrnia Academy of Sciences to the Galapagos Islands, 1905–1906. I. Preliminary descriptions of four new races of gigantic land tortoises from the Galapagos Islands. Proceedings of the Califòrnia Academy of Sciences, ser. 4, vol. 1, pág. 1–6.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de l'espècie va ser dedicat al naturalista anglés Charles Darwin, qui va fer a l'archipèlec famós en tot lo món, puix les seues observacions en ell varen ser determinants en la formulació de la seua teoria de la evolució pel procés de selecció natural de totes les espècies de sers vius.
Població supervivent
[editar | editar còdic]La cantitat d'eixemplars en que conta l'espècie és d'1.165 individus, encara que l'índex de masculinitat està fortament desequilibrat a favor dels machos.
Conservació
[editar | editar còdic]Per a la IUCN és una espècie «En Perill». Les illes Galápagos varen ser declarades parc nacional en 1959, protegint aixina el 97,5 % de la superfície terrestre de l'archipèlec. L'àrea restant és ocupada per assentaments humans que ya existien al temps de la declaratoria, els que posseïxen 25.000 habitants. Un fort biaix masculí en la seua població impedix una recuperació ràpida de l'espècie. Gran número de tortugues d'esta espècie varen ser colectadas de l'illa en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
pels bucs balleneros. Les cabres introduïdes varen transformar les terres baixes costeres en deserts, restringint a les tortugues remanentes cap a l'interior.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ TFTSG, 2010. Turtles of the World, Update:Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution, and Conservation Status (Checklist 000v3) pág. 117
- ↑ Pritchard, P. C. H. 1979. Encyclopedia of turtles. T. F. H. Publ., Inc., Neptune, New Jersey. 895 pp.
- ↑ Caccone, A., J. P. Gibbs, V. Ketmaier, I. Suatoni, and J. R. Powell. 1999. Origin and evolutionary relationships of giant Galapagos tortoises. Proc. Nat. Acad. Sci. 96(23): 13223-13228.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Chelonoidis darwini.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chelonoidis darwini.- Este artícul conté una traducció derivada de «Chelonoidis darwini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.