Anar al contingut

Cheiloplecton rigidum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cheiloplecton (Cheiloplecton rigidum)


Cheiloplecton és un gènero monotípic de falagueres pertanyent la família botànica Pteridaceae. La seua única espècie: Cheiloplecton rigidum, és originària de Mèxic.

C. rigidum fa referència a la textura de les làmines. Esta espècie ha segut transferida per diversos gèneros com Cheilanthes, Pellaea i Notholaena. Cheiloplecton rigidum va ser descrita per (Sw.) Fée i publicat en Mémoires sur els Familles dones Fougères 7: 34, t. 20, f. 3. 1857.[1]

Descripció

Rizoma: rígit, ascendent, en escates de color café clar, tornant-se café obscur o negres en l'edat, de forma linear, pero variant en tamany fins a semblar pelillos; frondes: de fins a 40 cm d'alt, creixent en forma de manojo; pecíol: d'1/4 a1/2 del llarc de la fronda, de color castany; làmina: de forma àmpliament deltada, pinnadas-pinnatifidas, llevat en la base a on a sovint són bipinnadas-pinnatifidas, de consistència coriácea, dura, en alguns pelillos dispersos; soros: marginals, continus; indusio: ben desenrollat, continu, ampli, fortament recurvado.[1][2]

Distribució

Es troba en afloraments de roca i tallats, i a la vora de camins expostes, a una altitut de 800-2900 m s. n. m., en Mèxic i Mesoamérica. Té una àmplia distribució en Mèxic, fins a Guatemala i El Salvador en Centroamérica.[3]

Ambient

Terrestre, tolera hàbitats semidesérticos en xares i llocs rocosos.[4]

Estat de conservació

No es troba baix algun estatus de protecció.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Cheiloplecton rigidum en Tròpics
  2. ↑ Mickel J.T. i A.R. Smith. 2004. The pteridophytes of . Vols. I i II. The New Cork Botanical Garden Press. Estats Units d'Amèrica. Pp 1030.
  3. ↑ Vila-real Quintanilla, J.A. i I. Estrada Castillón. 2008. Flora de Nou #León. Llistats florísticos de Mèxic, XXIV. Institut de Biologia, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. 153 p.p.
  4. ↑ Velazco Macías, C. G. 2009. Flora de l'estat de Nou #León: diversitat i anàlisis espai-temporal. Tesis doctoral. Facultat de Ciències Biològiques, Universitat Autònoma de Nou #León. 272 p.p.

Enllaços externs