Chapolera

La Chapolera és una llauradora colombiana que residix en l'Eix cafetero, dedicada a la recolecció de café, en els departaments de Caldas, Risaralda, Quindío, i alguns municipis del Nort del Valle del Cauca que ademés, vares vore d'una forma molt autòctona pròpia de la regió. El seu nom prové d'una espècie de palometa coneguda com Chapora, que migra a les finques cafeteras en époques de recolecció.[1]
Orige
[editar | editar còdic]
Per la forta tradició patriarcal de la cultura paisa, es creu que el concepte de recolectora no és tan antic, puix esta llabor li implicaria a les dònes desplaçar-se per les distintes finques i comarques, buscant collites per a recolectar. Tradicionalment la dòna paisa s'havia dedicat a llabors domèstiques, i que només despuix de la ruptura de la tradició machista i la lliberació femenina entra a disputar un lloc en la vida laboral.
Antropòlecs han definit a la dòna autòctona d'esta regió com mesoendoforma, és dir, de formes redonejades, caderes amples, sens grans i rostre de gran bellea, producte de la mescla de numeroses ètnia criollas com antioqueños, caucanos, santanderanos i població afrodescendiente.[2]
Vestuari
[editar | editar còdic]El seu vestuari habitual és un mocador nugat al cap i capell de tranza de palma. La brusa, de gran influència hispànica té pechera i bolero, és blanca, de cotó i en coll alt. adornada en alforzas, ruches, encaixos i brodats. Generalment les bruses són de mànegues curtes; quan s'usa la mànega llarga esta no té encaixos en el puny sino en el colze. La falda de doble rotonda en tela de cotó estampada, aplega fins a 20 cm per damunt del turmell, i és elaborada en teles floreadas i recollida, adornada en randas. En la part inferior du un o dos boleros i sempre usa enagues. Com a calcer usa espardenyes. En el cap usa un pentinat en trenes i amarrat en cintes, en zarcillos llarcs, candongas o arracadas i una gran flor en el cabell. La seua vestimenta la complementa un canasto de dos orelles, per a ser subjectat a la cintura.
El canasto és teixit en bejuco prim, destinat a servir de depòsit transitori del gra que la Chapolera arreplega directament de la branca del cafeto. El devantal protegix el vestit de la fricció del canasto i de la humitat de la mel que mana del gra madur.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Chapolera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.