Chafades d'Eva

Les chafades d'Eva és el nom popular d'un conjunt de chafades fosilizadas descobertes en la vora del llac Langebaan, Suràfrica en 1995. Es creu que són d'una dòna sapiens i s'han datat fa aproximadament 117 000 anys. Açò les fa les chafades més antigues conegudes d'un humà anatómicamente modern. L'edat estimada de les chafades d'Eva implica que la dòna que les va deixar impreses en el sol, si és dòna, hauria vixcut dins del ranc ampli d'estimacions per a la data de l'Eva mitocondrial.

Les conclusions anteriors semblen ser impugnades per Kuykendall, del departament de Ciències Anatòmiques de l'Escola de Medicina de l'Universitat de Witwatersrand, en un artícul titulat «Never letting the facts get in the way of a good story» [«Mai deixe que els fets s'interponguen en el camí d'una bona història»].

Història

Les tres chafades es varen trobar en 1995 pel geólogo David Roberts del Consell de Ciències de la Terra i que va anunciar en una conferència de prensa en el paleoantropólogo Lee R. Berger, de l'Universitat de Witwatersrand en Johannesburgo, en la National Geographic Society en Washington D. C.. El descobriment va ser documentat en el número d'agost de 1997 del South African Journal of Science.

Berger i Roberts varen comentar que les impressions es varen fer sobre una duna d'arena escarpada durant una tormenta turbulenta. El lloc a on varen ser trobades està en el suroest de Suràfrica al voltant d'uns 100 quilómetros al noroest de Ciutat de la Veta en el Parc Nacional de la Costa Oest. Es varen trobar en un rebanc de pedra arenisca en la vora de l'estany Langebaan, prop de la costa atlàntica. Els icnofósilés varen ser traslladats al Museu de Suràfrica en Ciutat de la Veta per a la seua conservació i protecció i una rèplica de ciment es va instalar en les vores de Langebaan.

L'autor de les chafades vivia en l'época de l'aparició dels moderns Homo sapiens, o persones anatómicamente similars als sers humans actuals. Les chafades medixen 22 a 26 centímetros de llarc i són del tamany d'una talla de peu de dòna 7½ de l'estàndart nortamericà, talla 6 del britànic, o talla 39½ de l'europeu continental. En una impressió del peu, el dit gros, la bola, l'arc, i el taló són clarament discernibles. Roberts creu que les chafades pertanyen a una antiga dòna d'aproximadament 1,5 metros d'altura. Va dir que la dòna que va fer estes chafades s'assemblaria a una dòna contemporànea.

Menys de tres dotzenes d'homínits fòssils de fa 100 000 a 200 000 anys, s'han trobat d'eixa época. Berger va dir: «Estes chafades són els rastres de persones modernes més primerencs». Roberts va explicar ademés que l'arena seca va bufar sobre les chafades humides i va omplir les impressions. En el temps varen ser enterrades a una profunditat d'uns nou metros. L'arena i les closques trituradas unides endureciron com el ciment en forma de roca sedimentaria i varen protegir les chafades.

L'equip, més tart, va trobar evidències associades de l'us de ferramentes de pedra (un núcleu, raspadorés, lascas de tall, i una punta de llança) en la mateixa zona i, segons es creu, de la mateixa época. També es varen observar evidències de l'utilisació d'ocre, que conduïx a l'intrigant possibilitat de que la 'Eva' de fa 117 000 anys va poder haver estat usant la colorida pols.