El Chūiō (冲鷹 falcó celestial?) va ser un portaavions d'escolta de l'Armada Imperial Japonesa, que formava la classe Taiyō junt en el Taiyō i l'Unyō.

Chūiō

Historial operatiu

editar

Va ser comissionat originalment com el transatlàntic Nitta Maru el 23 de març de 1940, sent requisat en febrer de 1941 per a ser amprat com a transport militar. Traslladant a Japó presoners nortamericans despuix de la Batalla de l'Illa Wake, es va decidir eixecutar a cinc membres del servici aéreu de l'Armada dels Estats Units pel seu feroç defensa de l'illa. Cinc d'ells varen ser duts a coberta, embenats, obligats a agenollar-se, i decapitats en una katana. Posteriorment els cossos varen ser mutilats en bayonetes i tirats a el mar.[1]

Despuix de la Batalla de Midway es va decidir convertir-ho en portaavions, procés que es va portar a terme en Kure entre agost i novembre de 1942. No obstant no va vore combat, puix va quedar relegat tasques de transport d'avions, material i personal, freqüentment en companyia dels seus bessons. Pese a ser alcançat per torpedos en dos ocasions, va conseguir aplegar a port, ser reparat i tornar al servici.

El tercer atac va ser el definitiu. El 4 de decembre de 1943, navegant junt al Unyō, i transportant als presoners del submarí USS Sculpin, va ser alcançat en la posició (Coordenades no vàlides</noinclude>), prop de Hachijōjima per un torpedo del USS Sailfish. En les hores següents, el submarí va realisar dos nous atacs, i despuix de ser alcançat por entre quatre i cinc torpedos, el Chūiō es va afonar duent-se en si a 1.250 persones, incloent 20 dels 21 presoners de guerra.

Referències

editar

Bibliografia

editar
  • Stille, Mark. Imperial Japanese Navy Aircraft Carriers 1921-45. Osprey Publishing, 2005. ISBN 1-84176-853-7.


Referències

editar