Cestrum buxifolium
_(45872711252).jpg)
El tinto o uvito (Cestrum buxifolium) és una espècie d'arbust de la família de les solanàcees, natiu dels Andes, que es troba en Colòmbia, Equador i Veneçuela, entre els 2.600 i 3.600 m d'altitut.
Descripció
Alcança entre 1 i 4 m d'altura. Bases racemosas; branques robustes, erectes, teretes, de 2 a 5 mm de diàmetro, rugosas o barrugoses, solcades o acanalades, grises; branques primes de 35 a 250 mm de llarc i 1 a 2 mm de gruixa, en chicotetes barrugues, cenizosas obscures.[1]
Fulls chicotets molt pròximes entre sí, escampades; fulls oblongas o elíptiques, de base aguda, en pecíols decurrentes, de 8 a 32 mm de llongitut per 4 a 21 mm d'esgambi, coriàcees, marge revoluto, lustrosas, de color vert obscur per la fes, vert pàlit i en el nervi mig molt prominent, de color groc pel envés. Fulls disposts cap a les bases de les branques jóvens, menudes, cortamente pecioladas, redones o elíptiques, de 5 a 6 mm de llongitut i 3 a 4mm d'ample, obtuses, glabras. Pecíols de 2 a 4 mm de llongitut i 0,5-0,7 mm d'esgambi, engrossats cap a la base, canaliculats cap a la part superior, pubérulos o glabros.[1]
Inflorescència terminal en 3 a 5 flors en l'àpiç de les branques; càliç de 3,4 a 4,5 mm per 2m; corola de color groc a negrenc, lluent, de 16,5 a 18 mm de llongitut; estams de 14 mm de llarc. El frut és una baya de 9 a 12 mm de llongitut per 7 a 9 mm de gruixa; en 4 a 8 llavors angulosas, de 3,5 a 6 mm per 2 a 3 mm i en 0,7 a 1,5 mm de gruixa, obscures.[1]
Usos
La medicina tradicional li atribuïx propietats a la decocció dels brots i els fulls com desinfectante i antiinflamatoria en úlceres i atres dolències de la pell;[1] aixina com a l'aplicació externa de la bromera que ix dels fulls maceradas, com analgésico per a aliviar el mal de cap i; al suc dissolt del frut com antipirético. Dels fruts madurs s'extrau tinta per a escriure.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 "Castell Pinilla, Rafael i Richard Evans Schultes (2004) Flora de la Real Expedició Botànica del Nou Regne de Granada XXXVIII(1): 14, làmines XII a XIV (1604, 1604a, 1612). Madrit: Edicions Cultura Hispànica.
- ↑ Pineda Forero; Mónica (2011) "Usos potencials de dos espècies de plantes andinas en la conca del riu Tunjuelo, Bogotà, Colòmbia"; Pérez Arbelaezia 20: 126-141. Jardí Botànic de Bogotà.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cestrum buxifolium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.