Cervell de Boltzmann

Bust de Ludwig Boltzmann sobre la seua tomba en Viena. En part superior, a modo d'epitafi, la formulació de la constant matemàtica que du el seu nom.

Un Cervell de Boltzmann és una hipotètica entitat conscient de sí mateixa que s'origina per fluctuacions aleatòries sorgides d'un estat caòtic. l'epònim deriva del nom del físic austríac Ludwig Boltzmann.

Paradoxa del Cervell de Boltzmann

Se sol fer referència a estes entitats en el context de la «paradoxa del Cervell de Boltzmann». El concepte sorgix de la necessitat d'explicar per qué observem tal grau d'orde en l'univers. Segons la segona llei de la termodinàmica, l'entropía tendix a incrementar-se, aixina que caldria pensar que l'estat més provable de l'univers seria un estat d'alta entropía, casi uniforme i desordenat. Pero, llavors, ¿per qué la entropía que observem és tan baixa? i ¿per qué era tan baixa en el Big Bang?

Boltzmann va propondre que nosatres i l'univers de baixa entropía que observem som, en realitat, una fluctuació aleatòria en un univers de major entropía. Inclús en un estat propenc al d'equilibre existiran fluctuacions estocàstiques en el nivell d'entropía: les més comunes serien relativament menudes, i donarien lloc a chicotetes cantitats d'orde, mentres que atres majors, en els seus majors nivells d'organisació associats, serien relativament més rares; enormes fluctuacions serien altísimamente improvables, pero açò pot explicar-se per l'enorme tamany de l'univers i per l'idea de que, si som resultat d'una fluctuació, hi ha un procés de «selecció» implícit:

Observem este univers tan improvable perque tal improbabilidad és necessària per a que estigam ací.

Tot això conduïx al concepte del Cervell de Boltzmann: si, donades moltes entitats conscients de sí mateixes, el nostre actual nivell d'organisació és el resultat d'una fluctuació aleatòria, est seria molt més improvable que un nivell d'organisació que solament fora capaç de crear una entitat conscient de sí mateixa; per a cada univers en el nivell d'organisació que veem en est, deuria haver una cantitat enorme de solitaris cervells de Boltzmann vagant per entorns desorganisats. Este anàlisis refuta, puix, l'argument anterior:

L'organisació que veig és tremendament major de la que és requerida per a explicar la meua consciència, i per lo tant és altament improvable que yo siga el resultat d'una fluctuació estocàstica.

En resumides contes, la paradoxa consistix que és més provable que un cervell es forme aleatoriamente des del caos en recorts falsos sobre la seua vida que el fet de que l'univers que nos rodege tinga billons de cervells conscients de sí mateixos.