Anar al contingut

Cerura vinula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cerura vinula (Cerura vinula)


Cerura vinula és un lepidòpter de la família Notodontidae.

Descripció

[editar | editar còdic]

Cerura vinula té una envergadura de 58 a 75 mm, sent els mascles llaugerament més chicotets que les femelles. Tenen els màrgens de les ales blancs o grisa groguenc, en llínees obscures. La part posterior de les ales és llaugerament grisa en els machos, i casi transparent en les femelles. El cos és gris blanquecino i presenta bandes negres sobre l'abdomen. El periodo nupcial s'estén d'abril a agost, depenent de l'altitut. Les plantes amfitriones són el sauce i el chop, especialment Populus tremula.[1]

Les femelles posen els seus ous de color chocolate marró d'uns 1,5 milímetros, amples i hemisfèrics en l'anvers dels fulls de les seues plantes alimentàries.

Les orugas medixen aproximadament 8 cm.[1] Són de color vert llauger lluent i presenten una llínea marró, perfilant un patró dorsal blanc. Les orugas neonato són completament negres. L'abdomen acaba dos apèndixs extensibles de color roig. L'arna sobreviu a l'hivern com bua en un capoll sòlit subjectat a arbres.

Les orugas tenen un comportament defensiu notable. Quan són pertorbades, adopten una pose defensiva en la que alcen el cap, mostrant un àrea rojosa i posicionant els seus dos apèndixs finals cap a dalt. Poden tirar àcit fórmico al seu atacant si dit avís de defensa és ignorat.

Distribució

[editar | editar còdic]

L'arna habita en la zona Paleárctica i habita en tots els llocs Europa, a través d'Àsia templada a China i en el Nort d'Àfrica.


Hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta arna habita majoritàriament àrees de boscs densos en les que hi haja poblacions de sauces o chops, que constituïxen l'aliment de les seues larves.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Del sur R. (1907) Les Arnes de les Illes Britàniques, (Primera edició), Frederick Warne & Co. Ltd., Londres i Nova York: 359 pp. On-line

Referències

[editar | editar còdic]