Anar al contingut

Centre de Conservació de Santa Ana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Centre de Conservació de Santa Ana

El Centre de Conservació de Santa Ana (CCSA) és un àrea selvada d'aproximadament 52 hectàrees, ubicat en el districte d'Uruca, en el cantó de Santa Ana, Costa Rica. Té una altitut mija de 900 m s. n. m. i està delimitat a l'est pel caixer del riu Uruca. El lloc inclou pegats d'un dels últims remanents de bosc tropical sec de la Vall Central, senderes, el Museu Històric Agrícola, cancha de fútbol, àrea de pícnic, espècies de fauna selvada i domèstiques i un viver d'espècies forestals.

És administrat per una fundació conservacionista sense fins de lucre, denominada Fundació Pro Zoològics (Fundazoo), la qual també té al seu càrrec el zoològic més important del país, el Parc zoològic i jardí botànic nacional Simón Bolívar.

Història

El trapiche i bona part del terreny que inclou el Centre, prové d'un llegat familiar de Robert Ross Lang, un immigrant de procedència anglesa. En 1869, Ross va adquirir dita propietat per a instalar un ingeni de canya de sucre. Se sap que el trapiche ya existia per a eixa época, aixina que Ross va aprofitar les instalacions per a vendre el producte a la Fàbrica Nacional de Licors. En el temps, la propietat es va convertir en la Facenda Ross.

En 1907 va morir don Robert, i el seu fill Alejandro Ross Davidson es va encarregar de la Facenda. El nou amo va sembrar arròs, café i canya de sucre, i va unir el benefici que es trobava en la seua perifèria en el trapiche, el qual despuix es va convertir en un chicotet ingeni. En 1918 dò Alex va ser un dels majors productors de sucre del país, i despuix va aplegar a exportar café de la collita 1932-1933. En 1954 va traure la seua última tasca de dolça i a l'any següent va morir, deixant repartida la Facenda entre els seus tres fills.

Un d'ells, don Lorne Ross Ashley, es va quedar en una part de la finca la qual va ser coneguda despuix com a Finca Lornessa. Don Lorne i la seua esposa varen continuar en la vocació agrícola, per lo que mantenien ganado, produïen ous, cultivaven parceles de dacsa, frijoles, hortalices i arbres frutals.

El CCSA va ser en part donado pel senyor Lorne Ross a l'Estat costarricense en 1975 per a la construcció del Zoològic nacional i el restant de la propietat va ser adquirida per al mateix fi en 1976. En l'any 1993 es va definir la missió d'esta institució com la conservació del patrimoni nacional, històric i natural.

En 1976, la Finca Lornessa va ser dividida en vàries parts, unes d'elles varen ser comprades per l'Estat, i una atra va ser donada pels esposos Ross en la finalitat de conservar el patrimoni natural i cultural del lloc. El desig de la parella per conservar i divulgar este patrimoni està sent complit gràcies a les accions de Fundazoo, ent administrador del lloc.

En les décades posteriors, es varen introduir espècies diverses de flora i fauna originàries de vàries parts del país, en la finalitat de promoure el concepte de conservació de l'hàbitat tropical.

Per la seua important extensió i agradable clima, durant molts anys varen sorgir intents per a construir en les seues instalacions un zoològic, pero cap es va concretar fins que en 1994 la propietat va passar a ser administrada per la Fundació Pro Zoològics, i des de llavors estos terrenys varen prendre el rumbo conservacionista que ara la caracterisa.

Des de principis del XXI, el CCSA per mig de Fundazoo dedica part de la seua activitat a l'investigació, la reproducció en captiveri d'espècies de flora i fauna tropicals, l'educació ambiental, la conservació i rehabilitació d'hàbitat i la recreació ecoturística.


Atraccions i servicis[1]

El Centre de Conservació de Santa Ana conta en una extensió aproximada de 52 hectàrees. Es dividix en pegats de regeneració boscosa, les senderes naturals Uruca i Aramides, el Museu Històric Agrícola, un germinador, dos vivers forestals, un circuit de recints d'animals selvats, un jardí de cactus i suculentes; es proyecta la pronta obertura d'una mariposari i un jardí de palma.


Sense lloc a dubtes, la seua infraestructura més valiosa és la casona de bahareque, calicanto, canya brava i sostre de teixixca, declarada Patrimoni Històric Nacional, que té més de 250 anys d'antiguetat, composta d'un saló principal, un dormitori, un àrea de alacenas i piles, una cuina i una capella que va funcionar com a primera iglésia de Santa Ana en 1850.[2]

Junt a ella s'ubica el Museu Històric Agrícola, que consistix en un antic trapiche en sembradíos i animals domèstics típics de la Vall Central. Prop es troben les ruïnes d'un chicotet benefici de café.

El Centre oferix parqueo per a vehículs, zones de recreació en ranchos per a pic nic totalment equipats, àrea de jocs per a chiquets, un viver a on es troben a la venda arbres i plantes natives; es conta ademés en un programa d'adopció de parceles de boscs i reforestació. Aixina mateix s'oferixen durant tot l'any tallers al voltant de diverses temàtiques relacionades en el Centre de Conservació, aixina com visites guiades per a grups estudiantils i públic en general (prèvia cita).

Referències


Referències