Centre Gallego d'Art Contemporàneu
El Centre Gallego d'Art Contemporàneu (, CGAC) és un museu d'art en sèu en Santiago de Compostela (Galícia, Espanya) que té com a fi la difusió del panorama artístic actual a través d'exposicions temporals, conferències i tallers, incloent tant autors consagrats com a emergents.
L'institució
El CGAC es va crear a l'ampar de l'apartat 19 de l'artícul 27 del Estatut d'Autonomia de Galícia i per mig del Decret 308/1989. Va ser inaugurat en 1993, contant en programació estable des de 1995.
Té com a objectius i funcions principals els següents:
- Promoure el coneiximent i l'accés del públic a l'art contemporàneu.
- Garantisar la protecció, conservació i restauració de les obres artístiques que ho integren.
- Exhibir coleccions per a la seua contemplació i estudi.
- Desenrollar programes d'exposicions temporals d'art contemporàneu.
- Fomentar l'accés a les coleccions dels visitants.
- Configurar un fondo bibliogràfic i documental.
- Desenrollar les activitats didàctiques respecte als seus continguts.
- Estudi i dictàmens tècnics que els siguen requerits.
- Formació i perfeccionament de personal especialisat en art contemporàneu.
- Desenrollar programes d'investigació i elaborar i publicar catàlecs i manuals.
- Establir relacions de cooperació i colaboració en atres institucions.
- Desenrollar accions conjuntes en atres entitats.
La seua colecció d'art contemporàneu està composta pels fondos de la Junta de Galícia, els fondos que va adquirir el propi centre, i els procedents de depòsits o donacions. Destaca la seua inclusió d'obres d'artistes gallecs.
En l'actualitat la seua reglamentació està dirigida pels següents òrguens rectors:
- El patronat.
- La Direcció del Centre.
- La gerència.
La Direcció del Centre Gallego d'Art Contemporàneu ha segut eixercida des de la seua fundació per les següents persones:
- Antón Polit Nóvoa.
- Gloria Moure Cao.
- Miguel Fernández-Cid Enríquez.
- Manuel Olveira des de novembre de 2005 a juny de 2009.
- Miguel von Hafe Pérez, des de novembre de 2009 a decembre de 2014.
- Santiago B. Olmo, des de juliol de 2015[1]
Pertany en l'actualitat a l'estructura orgànica de la Conselleria de Cultura i Turisme de la Junta de Galícia.
L'edifici
Va ser dissenyat per l'arquitecte portugués Álvaro Siza i construït entre 1988 i 1993, despuix de rebre l'encàrrec de l'administració gallega. L'edifici forma part d'una onada de museus que va tindre lloc en Espanya despuix del fi de la dictadura, que per a Josep María Montaner "significava recuperar el temps perdut en la creació d'infraestructures culturals".[2]
Es troba en el llímit de la ciutat monumental de Santiago de Compostela, en un espai en el que compartix veïnat en el convent de Sant Dumenge de Bonaval, a on es troba el Panteó de Galegos Ilustres i el Museu do Pobo Galego. També la recuperació del Parc de Sant Dumenges portada a terme conjuntament en l'urbanista i paisajista gallega Isabel Aguirre, en l'espai contigu al Centre Gallego d'Art Contemporàneu, respecta la distribució de l'antiga horta del convent, en la successió de terrats, solució galaica a l'aprofitament del desnivell del terreny per a l'utilisació agrícola.
Este sistema de desnivells de l'antiga horta va tindre una forta influència en el propi edifici. Com el mateix Siza apunta: "Allò és un jardí que puja escalonat, i hi ha marques de les vies d'accés. Llavors, en funció del nou us del jardí, un jardí públic, va sorgir l'idea de pujar per rampes i també per l'escala, una espècie de zigzag que recorre el jardí... Si nos fixem en el museu també l'entrada està en zigzag, va pujant i termina en el terrat. Per tot això hi ha una enorme influència del jardí en la pròpia organisació del museu".[3]
L'edifici va vindre a resoldre en encert i lluentor la posada en valor d'una part de Santiago de Compostela degradada uns anys arrere quan es va obrir el carrer Valle Inclán, fet que va desarticular l'equilibri del conjunt històric de la zona.
La construcció és respectuosa en l'entorn i ve a complementar els espais arquitectònics generats per les fronteres del convent i l'Iglésia de Sant Dumenge de Bonaval, i al mateix temps, aporta una nova frontera al nou carrer.
L'estructura del seu interior consta d'un gran espai, a on els jocs de volums de les sals, els chicotets detalls escultòrics del terrat o la presència de la llum exterior, fan del conjunt un caprig per a que el visitant deguste en cada pas pel seu interior. Conta en vàries sales d'exposicions distribuïdes en tres nivells, auditori, biblioteca, cafeteria d'us públic i zona de despachos dels servicis administratius del Centre.
Cal destacar la sala denominada "doble espai", entre la planta baixa i la planta d'exposició permanent, el seu vestíbul de recepció i distribució, el terrat, etc., totes conectant-se unes en les atres.
Els materials amprats en la construcció respecten els materials propis i definitorios de la ciutat de Santiago de Compostela, pedra i cristal en les fronteres, i en l'interior marbre i fusta. L'adequació al lloc on es construïx i al seu clima, junt al respecte i integració en l'entorn, són les màximes desenrollades per l'arquitecte en la preparació d'este proyecte.
Referències
- ↑ «Santiago Olmo: «Lo òptim seria que el museu anara una entitat autònoma»» (en és). La Veu de Galícia. Consultat el 2025-06-17.
- ↑ Montaner, Josep María (1994). Museus per al nou sigle, Gustavo Gili. ISBN 8425216311.
- ↑ Siza, Álvaro (2007). Clave Dialogues (4 works), Insectes. ISBN 9789899593008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro Gallego de Arte Contemporáneo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.