Central nuclear del sur d'Ucrània
La Central nuclear del sur d'Ucrània (), també coneguda com la Central nuclear de Pivdennoukrainsk, és una planta d'energia nuclear en Ucrània, prop de la ciutat de Pivdennoukrainsk en l'Óblast de Nicolaiev, a uns Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). al sur de Kiev. És la segona més gran de les cinc centrals nuclears del país. És part del Complex Energètic del Sur d'Ucrània, junt en la Planta d'Energia d'Almagasenament per Bombeig de Tashlyk i la central hidroelèctrica d'Oleksandrivska .
Conta en tres reactors d'aigua a pressió VVER -1000 i una capacitat de generació neta de 2.850 megavats (MW). En 2013, després d'un important treball d'actualisació, l'unitat 1 va rebre una extensió de llicència de 10 anys, lo que la durà més allà de la seua vida útil de disseny original de 30 anys. Es preveuen ampliacions similars per a les unitats 2 i 3, en llicència fins a 2015 i 2019, respectivament.[1]
La llínea elèctrica de Vetrino–Isaccea–Yuzhnoukrainsk s'estén des de la planta fins a Isaccea, Romania, pero en la seua major part està desmantellada o arruïnada.
Segons Ucrània, les tropes russes alvançaven cap a la planta en l'invasió russa d'Ucrània de 2022, pero varen ser repelides en la Batalla de Voznesensk en març de 2022.[2]
Archiu:Rocket strike near South Ukraine Nuclear Power Plant.webm Segons els informes, el 19 de setembre de 2022, la central elèctrica va ser alcançada per l'artilleria russa. Un missil va explotar a uns 300 metros dels reactors, va rebentar les finestres dels edificis i va danyar una central hidroelèctrica veïna. Els reactors nuclears no varen sofrir danys.[3][4]
Suministrament de combustible
El principal proveïdor de combustible per a les centrals nuclears d'Ucrània ha segut TVEL, en qui NNEGC va firmar un contracte de suministrament de combustible nuclear per a la WMR ucraniana en 1997 fins a 2010.
baix una iniciativa nortamericana-ucraniana per a reduir la dependència d'Ucrània de Rússia per al combustible, lligada al desmantellament de la seua atarassana d'armes nuclears, Energoatom havia estat usant el núcleu del reactor de l'unitat 3 per a provar el combustible nuclear produït per Westinghouse Electric en Västerås en Suècia, mesclat en assamblees russes. En agost de 2005, es va carregar en els primers sis conjunts de combustible experimentals produïts per Westinghouse junt en combustible rus durant un periodo d'operació pilot. Les proves pilot "es varen considerar infructuoses, i Energoatom va afirmar que els defectes de fabricació en el combustible varen provocar una interrupció prolongada no programada en dos de les unitats, mentres que Westinghouse va dir que s'havien comés errors durant la càrrega de combustible".[5] No obstant, en 2008, Energoatom va firmar un contracte de suministrament de combustible en Westinghouse per a suministrar 630 elements combustibles nuclears als seus tres reactors a partir de 2011. Westinghouse va enviar un lot de recarrega de 42 conjunts de combustible per a les 3 unitats a mitan de 2009 per a una duració de tres anys d'operació comercial. En juny de 2010, Energoatom va firmar un contracte de suministrament de combustible a llarc determini en TVEL de Rússia per a la seua flota de reactors nuclears. Anteriorment, Rosatom havia oferit un desconte substancial a Ucrània si firmava en TVEL per 20 anys.
Durant l'us de prova del combustible fabricat per Westinghouse en 2012, el combustible es va deformar i va causar greus danys al reactor.
L'11 d'abril de 2014, despuix de l'anexió russa de Crimea, el contracte de combustible en Westinghouse es va prorrogar fins a 2020. El combustible es fabricarà en les instalacions de fabricació de combustible en Västerås.[5]
Vore també
Referències
- ↑ «Life extension for South Ukraine unit 1». World Nuclear News. Consultat el 2013-12-12.
- ↑ «Terrorists haven't passed: Kotin told how the Russians were rejected from the South Ukrainian NPP». Consultat el 2022-09-22 (en uk).
- ↑ «[1]». Consultat el 2022-09-19.
- ↑ «[2]». Consultat el 2022-09-22.
- ↑ 5,0 5,1 «More Westinghouse fuel for Ukraine». World Nuclear News. Consultat el 2014-04-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central nuclear del sur de Ucrania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.