La Central nuclear de Saint-Laurent es troba en la comuna francesa de Saint-Laurent-Nouan, en el departament de Loir i Cher, en el curs del riu Loira, en concret, a 28 km aigües dalt de Blois i a 30 km aigües avall d'Orleans. Les instalacions alberguen dos reactors d'aigua a pressió (PWR), cada u de 900 MW i refrescats per l'aigua del riu Loira. Va escomençar a operar en 1969, encara que els primers reactors tipo UNGG, inaugurats en 1969 i 1971, varen ser clausurats en abril de 1990 i juny de 1992.

Central nuclear de Saint-Laurent

El lloc ampra aproximadament a 670 treballadors.

Incidents

El 17 d'octubre de 1969, 50 kg d'urani en un dels reactors gelats per gas va escomençar a derretirse. Este event va ser classificat de nivell 4 en l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES),[1] i és un dels accidents nuclears més greus ocorreguts en França en el XX.

El 13 de març de 1980, va haver alguns recuit això va ocórrer en el grafit d'un dels reactors, provocant una breu fuga de calor. Este incident també va ser classificat com de nivell 4 en la INES i ha segut cridat un atre dels pijors accidents nuclears en França. Molt més tart, l'Institut de Geoquímica Marina de la Escola normal superior va afirmar que varen trobar rastres de plutoni en el riu, possiblement lliberat en l'accident de 1980 o 1969.[2] No obstant, les proves realisades en 1993 pel IPSN i en 2003 pel IRSN varen determinar que els nivells de plutoni medits aigües dalt i aigües avall de la central nuclear eren similars als d'atres punts del riu, concloent que la presència del plutoni es devia a les conseqüències de les proves nuclears aérees i no als accidents de 1980 ni de 1969.[2]

En el matí del 12 de giner de 1987 a les 9:30Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.am, per la gelada excepcional del Loira, el gèl va obstruir les prens d'aigua de la central A1 (GCR) i va provocar la pèrdua del refredat normal. Açò va provocar l'apagat automàtic del reactor de gas i grafit. El sistema de refredat necessari per a eliminar l'energia residual va fallar perque els generadors dièsel no varen poder arrancar. Era necessari alimentar-els en la ret elèctrica. Els generadors finalment varen tornar a funcionar, just abans del colapse de la ret elèctrica que va tindre lloc al voltant del migdia despuix d'una falla en la planta d'energia tèrmica en Cordemais. Despuix es va cridar a l'eixèrcit per a que usara explosius i destruïra el gèl que bloquejava les prens d'aigua.

El 12 de maig de 2004, es va lliberar sodi radiactiu a l'atmòsfera durant una prova de fugues de nous generadors de vapor d'un dels reactors de la planta B. L'incident, que va provocar la parada automàtica del reactor, no va tindre conseqüències per al mig ambient, segons EDF. Sortir du nucléaire no obstant, va senyalar que quan va ocórrer l'apagat automàtic del reactor, les barres de control varen permanéixer bloquejades per raons desconegudes.

El 19 d'agost de 2011, el reactor 1 es va detindre despuix d'una falla.

Risc d'inundació

L'informe inicial que va seguir a l'Inundació de la Central Nuclear de Blayais en 1999, va identificar la planta de Saint-Laurent com en risc d'inundació i va demanar que es reexaminaran les seues mides de seguritat. Plans per a construir un mur d'inundació al voltant de la central es varen fer pero es creu que es varen abandonar pel cost.

Referències

  1. ↑ «INES - The International Nuclear and Radiological Event Scale» pàgs. 2. International Atomic Energy Agency (2008-08-01). Consultat el 2011-03-13.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Accidents survenus en 1969 et 1980 à la centrale nucléaire de Saint-Laurent-dones-Eaux (Loir-et-Cher) : l'IRSN publie unix note d'information», Institut de radioprotection et de sûreté nucléaire, 2015-05-18. Consultat el 2019-10-19 (en fr).