Anar al contingut

Central Nuclear de Yongbyon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Central Nuclear de Yongbyon

La Central Nuclear de Yongbyon[nota 1] és el principal emplaçament nuclear de tipo bèlic de Corea del Nort, i que emplaça un reactor de tipo Magnox de 50 MWe, pero la seua construcció va ser interrompuda en 1994 quan faltava un any per a la seua finalisació d'acort en l'Acort Marc entre Estats Units i Corea del Nort, i en l'any 2004 les estructures i canalisacions s'havien deteriorat sériament.

Història

Per l'acort de cooperació celebrat entre l'Unió Soviètica i Corea del Nort en 1965, es ensambló un reactor d'investigació IRT-2M per a este centre. De 1965 fins a 1973 es varen suministrar elements de combustible enriquits al 10%. En 1974 els especialistes coreans de forma independent varen modernisar el reactor, elevant la seua capacitat als huit megavats i canviant el combustible enriquit al 80%.

Des de que el desenroll nuclear va escomençar en els anys 1980, el Colege de Física i el Colege Tècnic de Física de Corea del Nort es varen establir en Yongbyon per a formar els especialistes necessaris per al funcionament de les instalacions nuclears, el reprocessat del combustible nuclear usat i la fabricació del combustible per a la planta, a partir del reprocesament del ya gastat. El Dr. Kyong Wonha, que va obtindre la seua graduació en l'Universitat McGill, és considerat com el pare de l'energia nuclear de Corea del Nort.

Característiques Tècniques

Corea del Nort té vàries instalacions nuclears en la capacitat potencial de produir combustible nuclear per a armes atòmiques, i la majoria d'elles estan situades en la província de Pionyang del Nort, en la molt propenca ciutat de Yongbyon, 100 km al nort de Pionyang, El Centre d'Investigació Científica Nuclear de Yongbyon es calcula que té una plantilla de 2000 treballadors.

La majoria de les instalacions inclouen tots els aspectes del cicle de combustible de reactor nuclear Magnox:

  • una planta de fabricació del combustible,
  • un reactor experimental de 5 Mwe que produïx energia i calefacció per a la zona,
  • una instalació d'almagasenage a curt determini per al combustible gastat,
  • una instalació de reprocessat del combustible que extrau plutoni utilisant el procés PUREX.

El combustible gastat Magnox no està dissenyat per al seu almagasenage a llarc determini ya que tant l'embalage com el núcleu de metal d'urani reaccionen en l'aigua, i està dissenyat per a ser reprocessat dins de pocs anys de la seua retirada del reactor. Com un reactor Magnox no supon les dificultats de produir urani enriquit o aigua pesada, és una elecció atractiva per al desenroll autòcton de reactors nuclears. Paralelament, un atre reactor Magnox de 200 MWe s'estava construint en Taechon, 20 km al noroest de Yongbyon, pero la construcció també va ser interrompuda pel citat Acort.

Proves

En març de 1986, les imàgens per satèlit de Yongbyon mostraven chicotets cràters en l'arena prop de la vora del riu, aparentment com a conseqüència de detonació experimentals d'alts explosius. En eixe moment, un estudi d'imàgens anteriors va mostrar cràters similars des de 1983. En juny de 1988, les imàgens de satèlit varen informar de tals cràters en un lloc de proves per a detonació utilisat per a desenrollar tècniques d'implosió altament explosives prop del riu Kuryong. En 1991, fonts de Corea del Sur estimaven que Corea del Nort havia realisat aproximadament 70 explosions en un lloc de proves situat en les riberes del Kuryong.

Vore també

Notes

  1. ↑ "Yongbyon" s'escriu 녕변 (Nyŏngbyŏn) en Corea del Nort i 영변 (Iŏngbyŏn / Yeongbyeon) en Corea del Sur.

Referències