Anar al contingut

Centaurea iberica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Centaurea iberica (Centaurea iberica)

Centaurea iberica és una espècie de planta perenne de la família de les asteràcees. És originària del suroest d'Europa i suroest d'Àsia.

Descripció

Plantes anuals, bienals o perennes de vida curta, alcança un tamany de 20-200 cm d'altura. En un o varis brots molt ramificats, a sovint formant montículs redonejats, puberulentas a llaugerament en envés tomentoso. Fulls pecioladas, els fulls proximals de 10-20 cm, els màrgens 1-2 voltes lobulats pinnados o en roseta en cúmul central d'espines; sésiles, els fulls distales llineals i oblongas, toscamente dentadas o superficialment lobuladas. #Inflorescència soles o en conjunts, sésiles o curt-pedunculadas. Involucres ovoides a hemisfèric, de 13-18 mm. Florets en corola blanca, rosa o púrpura pàlit. Cypselas blanques o marró en ralles, de 3-4 mm, glabros; mechones de cerdes blanques. Té un número de cromosomes de 2 n = 16, 20.[1]

Distribució i hàbitat

Es troba en les vores de camins, pastures, camps, a una altitutd de 0-1500 metros; introduït en Estats Units. És nativa del surest d'Europa distribuïda a través d'Àsia central.

Taxonomia

Centaurea iberica va ser descrita per Trevir. & Spreng. i publicat en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 3: 406. 1826.[2][3]

  • Calcitrapa iberica (Trevir. ex Spreng.) Schur[2]
Etimologia

Centaurea: nom genèric que procedix del Grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

iberica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Iberia.[4]

Referències

Enllaços externs