Centaurea cordubensis

Archiu:Centaurea cordubensis Inflorescencia 2011-6-23 SierraMadrona.jpg

Centaurea cordubensis (Centaurea cordubensis)

Centaurea cordubensis és una espècie de planta perenne de la família de les asteráceas.

Descripció

És una planta perenne, escábrida. Té els brots de 15-70 cm d'altura, erectos, generalment molt ramificats des de la base. Els fulls inferiors de lobadas a pinnatífidas; les més superiors linear-lanceoladas, sanceres o pinnatífidas. Capítuls assentats o llaugerament pedunculados, disposts en una panícula semicorimbosa. Involucre d'11-12 x 5-6 mm, atenuat en la base. Bràcteas involucrales externes i miges ovado-lanceoladas, en 3-4 nervis més o menys prominents, escábridas; apèndix decurrente, triangular, fimbriado, espinuloso-escábrido, en espina terminal de (2,5-) 3-4 mm, erecta o erecto-palés i en 5-6 (-7) parells de bolets espinulosas laterals d'1,5-2 mm. Flors rosades o grogues; les més externes estèrils; les internes hermafroditas, en tubo de 5-6 mm i llim de 7-7,5 mm. Aquenios de 2,5- 2,8 x 1,2- I ,3 mm, ovoideos, llaugerament vilosos, groc-pajizos; fil cárpico subbasal, pla. Vilano d'1,7-2,5 mm, blanc. Florix de juny a juliol.

Distribució i hàbitat

Es troba en talúsés generalment margosos. Es distribuïx per la Serra Nort en el suroest de la península ibèrica (Província Lusità-Extremadurense, Sector Mariánico-Monchiquense).

Taxonomia

Centaurea cordubensis va ser descrita per Pius Font i Quer i publicat en Collect. Bot. (Barcelona) i. 310 (1947).

Etimologia

Centaurea: nom genèric que procedix del Grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

cordubensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Còrdova.

Noms comuns

• Castellà: granera amarga, granera amargosa.