Centaurea aspera
Centaurea aspera és una planta herbàcea del gènero Centaurea sensu clapixc de la família de les Compostes, abundant en el Mediterràneu. En els sistemes de classificació moderns pertany al subgénero Seridia, Jussieu, Gen. Pl., 173, 1789.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta vivaz i ramificada, generalment alguna cosa rastrera. Les fulls són dividides en lòbuls acuminados més o menys espinulosos, en les superiors generalment sense lobular. Els Capítuls tenen florés púrpures flosculosas, en flors les perifèriques més grans que les internes i estèrils. Les bràcteas del involucre tenen un apèndix terminat en tres/cinc chicotetes espines, erectas o curvades, de les quals la més interna és la de major llongitut. Espècie de lo més variable, en particular en fulls i bràctees, lo que ha dut a la creació d'una decena de tàxons infraespecíficos dels quals solament 4 són acceptats i el restant són mers sinònims de l'espècie nominal.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]- Òrguens reproductors
- Tipo d'inflorescència: capítuls solitaris.
- Sexualitat: hermafrodita.
- Polinisació: entomófila
- Fenologia: juny a setembre.
- Frut:
- Hàbitat i distribució
- Hàbitat tipo: molt variable.
- Distribució: mediterrànea a mediterràneu-atlàntica. Introduïda en Europa septentrional[3] i en Estats Units (Estat de Nova York)[4]
- Citologia: 2n=22[5]
Propietats
[editar | editar còdic]Principis actius: conté derivats del beta-sitosterol, heterósidos cianogénicos i lactonas sesquiterpénicas de tipo germacranólido.[6]
Indicacions: és aperitiu, digestiu, llaugerament hipoglucemiante, antiséptico, antiinflamatorio, colerético, colagogo. Indicat para anorèxia, dispèpsias hiposecretoras, diabetis, disquinesia hepatobiliar. Quan es prescriga a diabètics, es deurà controlar la glucemia per a ajustar, si és necessari, les dosis d'insulina o d'antidiabéticos orals.[6] S'usa la planta florida. Infusió use intern: una cullerada de darreria per tassa, dos o tres tasses al dia, abans dels menjars. Infusió use extern: 60 a 80 g/l, en forma de banys.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Centaurea aspera va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 916 en 1753.[7]
- Etimologia
Centaurea: nom genèric que procedix del Grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals.
aspera: epítet latino en el mateix significat, aplicable a les inflorescèncias de la planta.
- Tàxons infraespecíficos acceptats
- Centaurea aspera subsp. gentilii (Braun-Blanq. & Maire) Dobignard
- Centaurea aspera subsp. pseudosphaerocephala (Shuttlew. ex Rouy) Gugler
- Centaurea aspera subsp. scorpiurifolia (Dufour) Nyman
- Centaurea aspera subsp. stenophylla (Dufour) Nyman[2] - Es distinguix pel seu fulls superiors llineals, estretes, densament tomentosas i sanceres i per la seua involucre més gran i globular, mentres la subespecie nominal (C. aspera aspera) té els fulls superiors més amples, lanceoladas, dentadas/espinoses i verdosas.[8]
- Sinonímia
- Alophium tenuifolium Cass. in F.Cuvier
- Calcitrapa aspera (L.) Cass.
- Calcitrapa heterophylla Moench
- Calcitrapa parviflora Lam.
- Calcitrapoides aspera (L.) Holub
- Calcitrapoides heterophylla Holub
- Centaurea aspera var. aspera
- Centaurea aspera subsp. parcespinosa Sennen
- Centaurea aspera var. praetermissa DC.
- Centaurea aspera var. subinermis DC.
- Centaurea alophium DC.
- Centaurea auriculata Pers.
- Centaurea diversifolia Lag. ex Boiss.
- Centaurea heterophylla Willd.
- Centaurea isnardii L.
- Centaurea parviflora Lam. nom. inval.
- Centaurea praetermissa Martrin-Donos
- Centaurea scorpiurifolia Dufour
- Centaurea seridis Loisel. senar L.
- Cistrum asperum Hill
- Cistrum isnardi Hill[2]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: abrepuños, amarcs, bovenaga, brasera, cañaladrera, cabrarao, cardito digitado, penca, centaura, centaurea asprosa, esbarcera, graneres amargues, graneres amargosas, frasera, frasnialadro, mormaga, pañaladro, panialadro, paniarado, peñaladro, peñalao, peñarao, quebrarao, fallida llaureu-vos, fallida arreos, quiebracamas, quiebralao, quiebrarao, quiebraraos, rompearao, trabalera, tramaladro, tramaladros. En cursiva els més estesos i corrents.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dostal, 1976, Centaurea, en: Flora Europaea 4:254-301.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Centaurea aspera en The PlantList, vers. 1.1, 2013
- ↑ Centaurea aspera en The Euro+Medit PlantBase
- ↑ Centaurea aspera en USDA-Plants Profile
- ↑ Centaurea aspera L., Parra, R. & al. (1998), Lagascalia 20(2): 302-308
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Centaurea aspera». Plantes útils: Linneo - Enllaç trencat.. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2013. Consultat el 27 de novembre de 2009.
- ↑ «Centaurea aspera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2012. Consultat el 1 d'agost de 2012.
- ↑ Serra Laliga L., Estudi crític de la flora vascular de la Província d'Alacant: aspectes nomenclaturales, biogeográficos i de conservació. Monograg. RJB Madrit, CSIC, 2007, p. 859-860.
- ↑ Noms comuns en Real Jardí Botànic
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Centaurea aspera en USDA-GRIN[enllaç trencat]
- Centaurea aspera en Tela Botanica[enllaç trencat]
- Erick Dronnet: Belles fleurs de France [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centaurea aspera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.