Anar al contingut

Cens de vida salvage

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es denomina cens de vida selvada o salvage, o cens d'animals, a la determinació de la població d'alguna espècie o espècies animals en una determinada zona. Un cens animal permet determinar el tamany de la població d'una espècie i contribuir a determinar i evaluar mides per a la seua millor protecció o maneig. Per eixemple, en el cas de les espècies animals visibles ("conspicuas"), els inventaris s'evaluen idealment tres voltes per any: durant la temporada de reproducció, luego que els jóvens han naixcut o trencat el cascarón, i ans que comence la temporada de caça, i luego que finalisa la temporada de caça. En la pràctica els estimats de la població es realisen una sola volta per any, en el millor dels casos, per l'escassea de recursos i personal per a portar a terme el cens.[1]

Per lo general s'utilisen quatre tipos de métodos per a estimar el tamany de poblacions animals: conteos totals,[2] conteos incomplets, conteos indirectes[1] i métodos de marcat i captura.[3]

Conteo complet o total

[editar | editar còdic]

En un conteo complet o total, es conta cada u dels membres d'una població. Quan la població d'espècies grans es troben en espais oberts, tals com ànets en llac, focas en plages de reproducció, o antílops en una praderia, és possible realisar conteos aéreus de la majoria dels individus, especialment en ajuda d'equip fotogràfic. A voltes es realisa el conteo utilisant una tècnica de travessar la població per mig d'un grup de persones ordenades en una llínea ("cort de llínea"), els qui conten tots els eixemplars de cérvols que passen en cada direcció. Per a l'èxit d'esta tècnica és molt important com és la distància entre les persones ya que deu assegurar que tots els cérvols són contats, encara aquells que s'amaguen. No obstant, esta tècnica no és molt usada a causa de les llimitacions en la cantitat de persones disponibles o de fondos, lo que fa que siga poc pràctic o directament impossible el censat de tota una població, ademés esta tècnica pot pertorbar o inclusivament aplegar a destruir la població o la seua hàbitat. Aun cuando a voltes li l'utilise esta és una tècnica per lo general costosa.[1]

Conteo incomplet

[editar | editar còdic]

Un conteo incomplet comprén el conteo de part de la població i després l'extrapolació per a determinar la població total. Una forma és dividir la zona de mostreig en quadrants i intentar contar tots els individus en cada quadrant. Un cens per mig de la tècnica de "cort de llínea", utilisant quadrants de grans dimensions, pot ser una forma efectiva per a determinar la població de cérvols en àrees boscoses. Observadors fixos es coloquen en tres costats d'un quadrant i conten tots els cérvols que entren o ixen del quadrant en frente de una llínea de persones que caminen creuant el quadrant des del quarto lateral. El número total d'animals es calcula com la suma de tots els animals que ixen del quadrant alvance de la llínea de persones més els animals que passen en sentit contrari menys els animals que entren al quadrant a través d'un dels seus laterals o a través de la llínea que es desplaça. Tal com en el cas dels conteos complets, la distància entre els observadors i entre els membres de la llínea que alvança és molt important per a assegurar l'èxit de l'operació. Els conteos per mig de cens per franja, conteos a la vora del camí, conteo per descàrrega i generació de soroll són tots métodos de conteo incomplet. Un cens per franja es pot utilisar per a estimar el tamany de la població d'urogallos. Un observador camina per una llínea que travessa una secció representativa de l'hàbitat i registra les distàncies a les que les aus alcen vol. El tamany de la població P, s'estima com:

P = (A x Z) / (X x I)


Sent A l'àrea de l'hàbitat censat, Z és el número total de urogallos que varen alçar vol, X és la distància total caminada i I és el doble de la distancia promig entre l'observador i l'au quan alça vol. Les principals suposicions d'este método són:[4] a) les distàncies a les quals les aus alcen vol varien en forma aleatòria b) les aus es troben disperses en forma aleatòria en l'àrea que s'analisa c) la distancia promig d'alçar vol és un bon estimador del promig "verdader".


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Seber, G. A. F. 1973. The estimation of animal abundance and related parameters. Hafner Press, New York. 506 pp.
  2. Seber, G. A. F. 1973. The estimation of animal abundance and related parameters. Hafner Press, New York. 506 pp.
  3. Pollock, K. H. 1991. Modeling capture, recapture, and removal statistics for estimation of demographic parameters for fish and wildlife populations: past, present, and future. American Statistical Association. Journal, 86: 225-238.
  4. Burnham, K. P., D. R. Anderson and J. L. Laake. 1980. Estimation of density from line transect samplingof biological populations. Wildlife Monographs 72. 202 pp