Cenote Holtún

Archiu:FILE 0

Dibuix esquemàtic del cenote Holtún, durant el pas cenital del sol els dies 23 de maig i 19 de juliol.

El cenote Holtún (cenote del maya ts'ono'ot: caverna en aigua) és del tipo tancat. Es troba en l'àrea de Chichén Itzá a 2.6 km al noroest del temple de Kukulkán, en l'actual territori de l'estat mexicà de Yucatán. En el seu interior s'han trobat ofrenes i osamentas pertanyents als mayas.

Característiques i investigacions

Holtún significa buit en la pedra. Es tracta d'un cenote tancat l'únic accés del qual és un forat rectangular que va ser delineado pels mayas. El nivell de l'aigua es troba a uns 26 m avall del nivell del sol, la profunditat del cenote alcança els 80 m. Els arqueòlecs Guillermo de Vés Alanís i Rafael Cobos han recuperat al voltant de 12 osamentas, ossos d'animals, vasijas, contes de jade i puntes de ralles utilisades per a autosacrificio. Ademés existix una estructura que presumiblement va ser utilisada com un altar.

D'acort a les investigacions del arqueoastrónomo Arturo Montero, quan ocorre el pas cenital en Chichén Itzá —els dies 23 de maig i 19 de juliol— un observador ubicat en la part alta del temple de Kukulkán pot vore l'ocàs del sol en una direcció de 292° 30' azimut, en eixa llínea casi coincidix en l'entrada del cenote Holtún. En el moment del cénit en estos dies, la llum del sol penetra en forma totalment vertical per lo que el reflex és cap a la mateixa entrada i no cap a les parets de la caverna, com ocorre en el restant dels dies de l'any.

És possible que les ofrenes que es varen trobar sumergides en un recoveco de la caverna es trobaren en un punt sec degut a que durant l'época prehispánica el nivell fréatico estiguera més baix que l'actual. D'acort al paleoclimatólogo Mark Brenner, cap a l'etapa terminal del Periodo Clàssic mesoamericano i etapa primerenca del Periodo Posclásico mesoamericano (800 a 1200 d. C.) varen ocórrer grans sequies.