El cementeri històric de Weimar és un dels camposantos més visitats d'Alemània. Ací es poden trobar les tombes de numerosos i reconeguts personages. Data de 1818 i es tracta d'un cementeri obert en una zona ajardinada en antigues arbolades i que se situa en el tossal al surest de la ciutat, prop del parc Poseckschen Garten. El punt d'interés turístic més destacable és la cripta de la dinastia ducal de Weimar (en alemà Weimarer Fürstengruft), en la que estan enterrats Johann Wolfgang von Goethe i Friedrich Schiller.

Cementeri històric de Weimar
Tombes al costat oest del cementeri històric
Logotip en alemà del sagelle patrimoni mundial de l'UNESCO

La fundació cultural alemana Klassik Stiftung Weimar va agrupar el cementeri històric de Weimar i la cripta en el conjunt Klassisches Weimar (la Weimar clàssica). Més tart, en 1998, l'UNESCO ho va declarar Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Història

 
Monument a la memòria dels caiguts de la ciutat de Weimar en la Primera Guerra Mundial.

Com ya no hi havia espai en Jakobskirchhof, l'antic cementeri de Weimar situat al voltant de l'iglésia coneguda com Jakobskirche, es va decidir construir «el nou cementeri de la porta dels aguadores» entre 1814 i 1818. Este nou camposanto s'emplaçaria en Poseckschen Garten, en la partix suroest de la ciutat. L'inauguració va tindre lloc el 20 de març de 1818. Més tart, en 1862 i despuix d'una gran ampliació pel sur i l'oest, es va convertir en el cementeri principal de Weimar. La part ajardinada i més antiga, que està situada al nort, es coneix des de llavors i fins als nostres dies com el «cementeri històric». Per a conservar el seu aspecte, ya no es realisen sepelis al nort de la cripta ducal.

Arquitectura i zones ajardinades

Just a l'esquerra de l'entrada principal per Poseckschen Garten, es troba un edifici neorrománico de pedra que va ser construït en 1878/79 com a monument funerari. No obstant, en 1921, va passar a ser monument a la memòria dels caiguts de la ciutat de Wiemar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Des de l'entrada principal ix l'eix central, acompanyat per tiles, en direcció sur i llaugerament en costera, que conduïx fins a la cripta ducal i la capella rus-ortodoxa. Abdós edificis, situats sobre un tossal, conformen el centre de tot el cementeri.

La cripta ducal va servir exclusivament com a tomba per a la gran casa ducal de Sajonia-Weimar-Eisenach, sent les excepcions els grans poetes Johann Wolfgang von Goethe i Friedrich Schiller, que varen ser enterrats en la família ducal a petició del gran duc Carlos Augusto, qui al seu semblar, abdós poetes mereixien estar en li Gran Duc inclús en la mort.

 
Eix central acompanyat de tiles que va directe a la cripta ducal en el centre de l'àrea.

Darrere de la cripta ducal se situa la capella rus-ortodoxa, la qual, per petició de la duquesa María Pávlovna (filla del sar rus Pablo I de Rússia i reina consorte de Carlos Federico de Sajonia-Weimar-Eisenach), es va manar construir sobre la seua tomba.

Particularment a lo llarc del mur del cementeri es poden trobar atres tombes i edículos de famílies adinerades de Weimar. Aixina, junt en les plantacions i les antigues arboledas de les zones ajardinades, es crea un enquadrament digne per a la cripta ducal.

En el cementeri principal, les fosses comunes recorden a les víctimes del camp de concentració de Buchenwald i dels bombardejos de Weimar en la Segona Guerra Mundial.

Plans generals

 
Abans de 1835
Erro al crear miniatura:
1859 - Ampliació
Erro al crear miniatura:
Cripta ducal en part de la capella rus-ortodoxa de fondo.
Erro al crear miniatura:
1907
Erro al crear miniatura:
2015
Erro al crear miniatura:
El monument a Eufrósine en el cementeri històric.
Erro al crear miniatura:
Oficina d'atenció al públic.
Erro al crear miniatura:
Capella ardent

Vore també

Llista d'atres personalitats enterrades en atres cementeris (en anglés)

Bibliografia

  • Ilse-Sibylle Stapff: Historische Grabstätten in Weimar. Jakobskirche, Jakobsfriedhof und historischer Friedhof. Wartburg Verlag, Weimar 2004, ISBN 978-3-86160-157-9.
  • Klaus-Jürgen Winkler, Herman van Bergeijk: Dones Märzgefallenen-Denkmal. Verlag der Bauhaus-Universität Weimar, Weimar 2004, ISBN 978-3-86068-228-9.