Anar al contingut

Cementeri de la Cartoixa (Bordeus)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cementeri de la Cartoixa (Bordeus)

El cementeri de la Cartoixa o cimetiére de la Chartreuse és el major i més antic dels cementeris de la ciutat de Bordeus.

Història

Cobrix un àrea de 25,7 hectàrees.[1] Va ser construït a finals del XVIII en els antics jardins del convent dels Cartujos. El barri a on està, va anar en un atre temps una zona pantanosa fins que, en 1610, la moradura arquebisbe François de Sourdis va procedir a desecarlo en l'ajuda dels cartujos. Els monges varen construir el seu convent cartujo del que hui només queda la porta principal del cementeri.

Conté una gran varietat de monuments funeraris del XIX, entre ells piràmides i grans mausoleus. Destaca, entre ells, el monument als caiguts en Argèlia, inicialment en la ciutat de Bugia (Argèlia),[2] ciutat agermanada en Bordeus en 1956, i traslladat a Bordeus en 1968. El monument està fet en 24 panels de bronze que contenen llistats dels caiguts en les guerres mundials de 1914-1918 i 1939-1945.[3]

El 8 d'abril de 1921 el cementeri va ser classificat com a monument històric.[4]

A este lloc aplega lallínea A del tramvia de Bordeus: stations Gaviniès, Hôtel de Police et Saint-Bruno-Hôtel de Région.

Personalitats

Com ocorre en el cementeri de Père-Lachaise en Paris, numeroses personalitats han segut enterrades ací. Entre elles:

Referències

  1. ↑ La parcelle 000 IX 1 du cadastre, correspondant au cimetière est annoncée comme faisant 257 130 m² sur [1]
  2. ↑ «CPA - Bougie (Boucie - Bejaïa) - Li Monument aux Morts». Archivat des de l'original, el 20 d'abril de 2018. Consultat el 19 d'abril de 2018.
  3. ↑ Bougie Béjaïa) Monument aux Morts (rapatrié à Bordeaux - 33) (Vaig rellevar n° 2138)
  4. ↑ Referència n.º PA00083163 en la Base Mérimée del Ministeri de Cultura de França.