Cementeri de la Cartoixa (Bordeus)

El cementeri de la Cartoixa o cimetiére de la Chartreuse és el major i més antic dels cementeris de la ciutat de Bordeus.
Història
Cobrix un àrea de 25,7 hectàrees.[1] Va ser construït a finals del XVIII en els antics jardins del convent dels Cartujos. El barri a on està, va anar en un atre temps una zona pantanosa fins que, en 1610, la moradura arquebisbe François de Sourdis va procedir a desecarlo en l'ajuda dels cartujos. Els monges varen construir el seu convent cartujo del que hui només queda la porta principal del cementeri.
Conté una gran varietat de monuments funeraris del XIX, entre ells piràmides i grans mausoleus. Destaca, entre ells, el monument als caiguts en Argèlia, inicialment en la ciutat de Bugia (Argèlia),[2] ciutat agermanada en Bordeus en 1956, i traslladat a Bordeus en 1968. El monument està fet en 24 panels de bronze que contenen llistats dels caiguts en les guerres mundials de 1914-1918 i 1939-1945.[3]
El 8 d'abril de 1921 el cementeri va ser classificat com a monument històric.[4]
A este lloc aplega lallínea A del tramvia de Bordeus: stations Gaviniès, Hôtel de Police et Saint-Bruno-Hôtel de Région.
Personalitats
Com ocorre en el cementeri de Père-Lachaise en Paris, numeroses personalitats han segut enterrades ací. Entre elles:
- El pintor Francisco Goya (1746-1828), fallit en Bordeus, els restants del qual descansen hui en Madrit, Espanya, pero que té un monument dedicat a ell en el cementeri.
- El polític Charles-François Delacroix (1741-1805), pare del pintor Eugenio Delacroix (1798-1863).
- El general Élie Papin (1760-1825) i el cor del general Moreau (1763-1813) els qui varen intervindre en la Revolució Francesa.
- Els pintors Louis Cabié, Louis Dewis (1872-1946), Pierre Lacour (1745-1814), Maxime Lalanne (1827-1886),
- Els actors Ulysse Despeaux, Pierre Ligier (1796-1872), Marcel Tiber.
- Els músics Charles Calendini, Germaine Bovie, Jacques Dejean (1919-2013).
- Els escultors Amédée Jouandot (1833-1884) i Dominique Fortuné Maggesi (1801-1892).
- L'escritora Flora Tristan (1803-1844), dòna de lletres i feminista, yaya del pintor Paul Gauguin (1848-1903)
- El Pare Chaminade (1761-1850), fundador dels Marianistas.
- Alexandre-Étienne Simiot (1807-1879), periodiste i polític local.
- Léo Drouyn (1816-1896), arquitecte, arqueòlec, pintor, dissenyador i gravador francés.
- Aurélien Scholl (1833 - 1902), periodiste, dramaturc, columnista i noveliste.
- Jean-Fernand Audeguil (1887-1956), diputat per la Gironde de 1936 à 1941 i de 1944 à 1956, alcalde de Bordeus de 1944 à 1947.
Referències
- ↑ La parcelle 000 IX 1 du cadastre, correspondant au cimetière est annoncée comme faisant 257 130 m² sur [1]
- ↑ «CPA - Bougie (Boucie - Bejaïa) - Li Monument aux Morts». Archivat des de l'original, el 20 d'abril de 2018. Consultat el 19 d'abril de 2018.
- ↑ Bougie Béjaïa) Monument aux Morts (rapatrié à Bordeaux - 33) (Vaig rellevar n° 2138)
- ↑ Referència n.º PA00083163 en la Base Mérimée del Ministeri de Cultura de França.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cementerio de la Cartuja (Burdeos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.