Ceca de Arsaos

Denario de Arsaos

La ceca de Arsaos és un taller d'emissió de moneda prerromano dels sigles II i I a. C., que va emetre tres séries de monedes, primer en mòduls ibèrics i despuix romans, els tipos dels quals responen al denario, l'as, el semis, i el quadrant. Segons les

Erro al crear miniatura:

Arsaos en ibèric

Història de l'investigació

Esta ceca va ser descoberta pel numismàtic Doménico Sestini en el primer terç del XIX, qui la va relacionar en la Bursada celtíbera.

En la segona mitat del XX es varen desenrollar treballs de descripció i catalogació de les monedes hispàniques, com el de Gil Farrés que agrupa les monedes pels distints pentinats, un treball molt minuciós, encara que serà en 1979 quan A. Domínguez escomençarà a descriure les distintes llegendes existents en escritura celtibérica, descrivint la de Arsaos com una d'elles.

Esteban Collantes, en 1997, va ser qui va descriure esta ceca, concretament la seua tipologia, definint-la com un art d'un «barroquisme» molt peculiar.

Ya en el XXI Mª Pau Bellido inclou Arsaos en el grup berón-vascón, lligant-l'en Arsakoson i Arse, adscrivint la seua tipologia a la de les cecas de la zona cèltic-berona.

Tipologia dels diferents acunyament

El tipo de ginet, que definix este grup de cecas cèltic-beronas, està pres indubtablement de les monedes d'Hieron II, de Siracusa, molt freqüents en les coleccions numismàtiques prerromanas d'Espanya. El cap de Hieron que en elles figurava va deure donar orige al cap indeterminada de les monedes ibèriques, unes voltes laureada, atres diademada, pero les més voltes nueta, i el ginet en llança en ristre que representa a Hieron, ha degut ser el model del ginet en llança de les monedes ibèriques, substituint el nom del rei per un lletrer ibèric, que sembla respondre al nom de la ceca. El ginet de les monedes ibèriques apareix a voltes en algunes llaugeres modificacions, ya que en algunes ocasions en lloc de la llança du una espasa, unes atres una insígnia militar, etc.

En la ceca de Arsaos figuren un total de vintiquatre acunyament, en emissions dividides en tres periodos cronològics, en una estimació de noranta cuños.

Esta ceca es aprecía una influència gala o cèltica usant un cap varonil i un ginet com a representació principal, tenint un acunyament molt prolífic, falcant torres, semis, quadrants i denarios.

Per als asos el revers es compondrà d'un cap barbuda junt en un símbol d'un llaurat i un delfí en l'anvers i en el revers un ginet a cavall. Per als semis serà alguna cosa distint en l'anvers, el cap no serà barbuda, sino que serà imberbe i una gran estrela, pero el revers serà igual que els asos en un jineta a cavall. Per als quadrants existiran 2 acunyament distints, l'única diferència serà que una tindrà el cap barbuda i en la segona el cap serà imberbe.

L'element en comú de tots els acunyament és l'arma del ginet, encara que no està molt clar quin tipo d'arma seria.

L'informació que aporten els tesorillos i troballes en context arqueològic que contenen numerari de la ceca indiquen que els primers acunyament de Arsaos deuen datar-se abans del 133 a. C., dins de la primera mitat del II a. C.

Vore també

• Moneda en l'Antiga Roma
• Vascones

Bibliografia

Monografies

• (1987) Història de les cecas de Hispania antiga, Madrit, pp. 61-62. ISBN 9788460563617.

• «"Arsaos": reflexions històriques, geogràfiques i tipològiques entorn a una ceca indígena en territori vascón».Els vascones de les fonts antigues: entorn a una ètnia de l'antiguetat peninsular, 2009, ISBN 978-84-475-3390-9, págs. 339-370.Edicions de l'Universitat de Barcelona.

339–370.Consultat el 2024-04-19.

• V; V, {{{nom2}}}; V, {{{nom3}}}; V, {{{nom4}}} (2001). Departament de Història Antiga i Arqueologia, Institut de Història, Consell Superior d'Investigacions Científiques (ed.). Diccionari de cecas i pobles hispànics: en una introducció a la numismàtica antiga de la Península Ibèrica, pp. 34-36. ISBN 84-00-08015-7.
• V (1976). Història de la moneda espanyola, Madrit.
• F. Mateu i Llopis, Troballes monetàries, Empúries 6, 1944, 220.
• V. «El Campament dels Cascajos (Sangüesa). Primera campanya d'Excavació. 1989», Activitat arqueològica en Navarra 1988-1989, pp. 426–429.
• V, Domenico (1818). Descrizione delle medaglie ispane appartenenti alla Lusitania, alla Betica, i alla Tarragonese che si conservano nel museu Hedervariano per Domenico Sestini (en it), presso Guglielmo Piatti. pp. 112-113 i taula número IV, números 15 i 16.

Revistes

• (2008).«Una ciutat dels vascones en el jaciment de Camp Real/Fillera (Sos del Rei Catòlic-Sangüesa)».Archive Espanyol d'Arqueologia.(81)

75-100.ISSN 0066-6742.

• (1987).«Carta arqueològica del termine municipal de Sangüesa (Navarra)».Treballs d'arqueologia Navarresa.(6)

7-106.ISSN 0211-5174.Consultat el 13 de maig de 2019.

• (2009).«Nous senyes sobre el tesor celtibérico de Mont Lejarza-Larrabezúa (Viscaya)».Zephyrus: Revista de prehistòria i arqueologia.(63)

135-154.ISSN 0514-7336.Consultat el 29 de maig de 2011.

• V (1924-1926). La Moneda Hispànica, Madrit. «làmina XLVII, nº 1»