Cayo (praenomen)
Cayo o Gayo (en latín: Caius o Gaius) és un praenomen o nomene personal llatí, sent un dels noms més comuns en tota l'història de Roma. La forma femenina és Caya o Gaya.[1] El praenomen va ser utilisat tant per famílies patricias com plebees i va donar lloc a la gens patronímica Gavia. El nom s'abrevia regularment C., basat en l'ortografia original, Caius, que data del periodo anterior a la diferenciació de les lletres "C" i "G". Invertit, Ɔ. representava lo femení, Gaya.[2][3][4][5]
A lo llarc de l'història romana, Cayo va anar generalment el segon praenomen més comú, despuix de Lucio. Encara que moltes famílies prominents no ho usaven en absolut, estava tan àmpliament distribuït entre totes les classes socials que Gayo es va convertir en un nom genèric per a qualsevol home i Gaya per a qualsevol dòna. Una cerimònia de boda familiar romana incloïa les paraules, pronunciades per la nóvia, ubi la teua Gaius, ego Gaia ("com tu eres Gayo, yo soc Gaya"), a les que el nóvio va respondre, ubi el teu Gaia, ego Gaius.[3][6][1][7] El nom va sobreviure al colapse del Imperi romà d'Occident en el V i va continuar fins als temps moderns.
Orige i significat
L'autor de De Praenominibus afirma que Gaius es deriva de la mateixa raïl que gaudere «regocijarse». Encara que diverses autoritats no identificades a els qui va consultar provablement es varen basar en l'etimologia popular, els estudiosos moderns generalment estan d'acort en esta derivació.[8]
La forma original del nom provablement va ser Gavius, en la forma del qual també va ser utilisada pels oscanos. No obstant, en llatí ya havia perdut la "uve" en el moment de les primeres inscripcions.[8]
L'existència de la gens patronímica Gavia també indica la forma original del nom, encara que es podria argumentar que el nom d'esta família es deriva del praenomen osco Gavius. Pero com Gayo i Gavio aparentment es basen en la mateixa raïl, esta distinció té una importància llimitada.[9]
En la forma Cau, este praenomen també va ser popular entre els etruscs, que varen prendre prestats molts noms tant del llatí com del osco.[10]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Chase, pp. 174-176.
- ↑ Liber de Praenominibus.
- ↑ 3,0 3,1 Quintiliano, Institutes, I. 7. § 28.
- ↑ «Nomen» en Harper's Dictionary of Classical Antiquities, pp. 1101-1103.
- ↑ Kajava, Roman Female Praenomina, pp. 38-40, 109, 110.
- ↑ Plutarco, Quaestiones Romanae, 30.
- ↑ Harper's Dictionary of Classical Antiquities, p. 1016 (Matrimonium).
- ↑ 8,0 8,1 Chase, pp. 157, 158.
- ↑ Chase, p. 127.
- ↑ Jacques Heurgon, Daily Life of the Etruscans.
Bibliografia
- Liber de Praenominibus, un breu tractat d'autoria incerta, tradicionalment adjunt al Factorum ac Dictorum Memorabilium de Valerio Màxim.
- Quintiliano, Institutio Oratòria.
- Plutarco, Quaestiones Romanae, en Moralia.
- George Davis Chase, The Origin of Roman Praenomina, en Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII, págs. 103-184 (1897).
- Harper's Dictionary of Classical Literature and Antiquities, Harry Thurston Peck, ed. (Segona edició, 1897).
- Jacques Heurgon, La Vie quotidienne chez lez Etrusques, Hachette, París (1961, 1989).
- Mika Kajava, Roman Female Praenomina: Studies in the Nomenclature of Roman Women, Acta Instituti Romani Finlandiae (1994).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cayo (praenomen)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.