Cattolica de Stilo
La Cattolica de Stilo és una chicoteta iglésia bizantina de el IX d'Itàlia, de planta central i forma quadrada, que es troba al peu de la falda del mont Consolino en la chicoteta localitat de Stilo, en la província de Reggio Calàbria.
Des de 2006 forma partix de la llista indicativa de l'UNESCO, pas previ per a ser declarat Patrimoni de la Humanitat, baix la denominació «Monasteri Cattolica en Stilo i complexos basilio-bizantins», en atres 7 llocs de Calàbria.[1] En 2015 va ser elegida per a representar a la regió de Calàbria, en l'Expo 2015.
El nom
[editar | editar còdic]La denominació de Cattolica era per a indicar la categoria de chiese privilegiate [iglésia privilegiada] de primer grau segons la nomenclatura utilisada baix el domini bizantí en les províncies de l'Itàlia meridional (subjectes al rito grec); la definició de katholikì s'usava només en les iglésies equipades en batisteri. Açò s'ha mantingut fins a hui en certa localitats lligats per tradició a este títul, com l'iglésia Cattolica dei Greci de Reggio Calàbria, que va ser la primera de la ciutat.
Història
[editar | editar còdic]Somesa al imperi bizantí fins a finals de el XI, la Calàbria actual conserva molts testimonis d'art orientalde eixa época, sent la Cattolica un bon eixemple.
La Cattolica era l'iglésia mare de les cinc parròquies del país, governada per un vicari perpetu (succeït al protopapa de l'época bizantina), que tenia dret a sepultura en el seu interior. Hi ha testimoni de restants humans trobats en una tomba de marbre en un valiós anell.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
La Cattolica de Stilo és una iglésia d'arquitectura bizantina, similar al tipo d'iglésia en creu inscrita en un quadrat, típica de l'época mija bizantino. En l'interior quatre columnes dividixen l'espai en nou parts aproximadament iguals. El quadrat central i els angulars estan coberts per cúpules sobre columnes de paregut diàmetro; la cúpula central és llaugerament més alta i té un diàmetro major. En un dels costats té tres àbsits.
Este tipologia és similar a la de les iglésies de Sant Marque de Rossano i San Giorgio vaig donar Pietra Cappa prop de Sant Luca i a la dels Otomans de Reggio Calàbria, en la seua forma original.
Exterior
[editar | editar còdic]L'aspecte general de l'edifici és de forma cúbica, realisat en un entretejido particular de grans rajoles unides entre sí en morter. L'us de material ceràmic (més costós en l'época, pero més fàcil d'usar) i la tècnica utilisada pels constructors no té explicació unànim: Paolo Orsi, superintendente del Museu Nacional de Reggio Calàbria, data les rajoles com a «cortines ceràmiques de la bona época imperial», a diferència d'atres estudiosos que pensen que es varen utilisar per a «dissoldre la plasticidad de la paret accentuant el gra i el color del material».
En el costat oest de l'edifici es troba sobre la roca nueta, mentres que el costat este, que termina en tres àbsits, recolza el seu pes sobre tres bases de pedra i de material de rajola.
Externament, la Cattolica està casi desprovista de decoració, a banda de les chicotetes cúpules que són rics, revestides de plaquetes cuites quadrades dispostes en rombo, i de dos rebancs de rajoles dispostes en dent de serra seguint les finestres.
Interior
[editar | editar còdic]_-_Province_of_Reggio_Calabria,_Italy_-_24_Aug._2003.jpg)
La particular disposició de les fonts de llum en l'interior resalta l'espai i conferix major impuls (en un sotil recordatori del mecanisme simbòlic de la jerarquia i l'escala humana). Esta expansió de l'espai va servir per a destacar les fresca que recobrien originalment por entero les parets de l'iglésia, decoració pictòriques a les que se li va donar la tasca de descontextualizar la superfície muraria.
El chicotet ambient en l'iglésia dispon de tres àbsits en la part oriental, el del mig (el bema) estaja el propi altar, el nort (la pròtesis) acollia el rito de preparació del pa i del vi, mentres que el sur (el diakonikon) custodiava els gots sagrats i servia per a vestir als sacerdots abans de la llitúrgia.
Sobre l'àbsit esquerre es va colocar una campana (de fabricació local) de 1577, que es remonta a l'época quan l'iglésia va ser convertida al rito llatí, que representa una Verge en el Chiquet en relleu i, llimitada per creus, una inscripció:
Una peça de columna antiga en l'àbsit pròtesis, es va utilisar com una cantina per a la conservació de la Eucaristía, mentres que les quatre columnes que sostenen les cúpules, es recolzen sobre bases diferents, recuperades d'una época molt més antiga (per eixemple, una base jónica bàsica invertida insertat sobre un capitel corintio, o inclús un capitel jònic al revés).
No es pot excloure un possible us de la Cattolica com oratorio musulmà, com per una atra part, és possible que les columnes poden haver segut dutes ya cinceladas; ya que els àraps, l'objectiu general dels quals no era la conquista de la regió, sino el seu saqueig, inexplicablement no varen destruir la chicoteta iglésia bizantina, sino que varen decidir elevar-la a lloc de cult i d'oració, tal volta perque es varen sentir atrets per la seua bellea, i la seua ubicació particular.
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Fresca del Pantocrátor
-
Fresca 1
-
Fresca 2
-
Fresca 3
-
Fresca 4
-
Fresca 5
-
Fresc 6
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cattolica de Stilo.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cattolica vaig donar Stilo» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.