Anar al contingut

Catalpa speciosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Catalpa especiosa (Catalpa speciosa)

Catalpa especiosa, la catalpa occidental[1] o catalpa nortenya, és una espècie de Catalpa, pertanyent a la família de les bignoniáceas nativa del mediooeste d'EE. UU. En Arkansas, Illinois, Indiana, Misuri, Kentucky, i Tennessee.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre mijà caduc de 15 a 20 m, en un tronc de més d'1 m de diàmetro de corfa parda a grisa. Les fulls són grans, acorazonadas, de 2 a 3 dm de llongitut i 1,5 a 2 dm d'ample. Les florés són de 3 a 6 cm, atrompeteadas, blanques en manchitas grogues i punts púrpures adins; en panículas de 10 a 30.

El frut és una baïna llarga, fina, semblada a un llegum, de 2 a 4 dm de long. i 10 a 12 mm de diàmetro; permaneixent en l'arbre durant l'hivern. La baïna conté numeroses llavors pardo clares en dos ales molt fines.

Està emparentada en Catalpa meridional, i es distinguix per les panícules florals, en menys número de més grans flors.

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

És àmpliament usada com ornamental. Preferix sol humit i ple sol pero és capaç de viure en qualsevol lloc del món.

La fusta és dura, i no fàcil de tallar; li l'usa per a postes i durmiente de FFCC.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Catalpa speciosa va ser descrita per (Warder) Warder ex Engelm. i publicat en Botanical Gazette 5(1): 1–3. 1880.[2]

Etimologia

Vore: Catalpa

speciosa: epítet latino que significa "agradable, bell".[3]

Sinonímia
  • Catalpa bignonioides var. speciosa Warder ex Barney
  • Catalpa cordifolia J.St.-Hil.[4][5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. «Catalpa speciosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de setembre de 2013.
  3. En Epítets Botànics
  4. Catalpa speciosa en PlantList
  5. «Catalpa speciosa». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 de setembre de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  7. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  8. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  9. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  10. Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]