Catalisador de Wilkinson
El catalisador de Wilkinson és el nom comú en el que es coneix al compost químic clorotris(trifenilfosfina) rodio (I ), un compost de coordinació de fòrmula química RhCl(PPh3)3(Ph = fenilo). Rep eixe nom en honor del fallit químic organometálico i premi Nobel de Química en 1973, Sir Geoffrey Wilkinson que va popularisar el seu us.
Estructura i propietats bàsiques
El compost posseïx geometria molecular pla quadrada, i és un complex en 16 electrons. Per lo general s'obté en forma d'un sòlit cristalí de color roig-violeta a partir de la reacció del clorur de rodio (III) en excés de trifenilfosfina. La síntesis es porta a terme en refluix d'etanol.[1] La trifenilfosfina servix com a agent reductor produint òxit de trifenilfosfina.
Aplicacions catalítiques
El catalisador de Wilkinson cataliza l'hidrogenació de alquenos.[2][3] El mecanisme d'esta reacció consistix en la dissociació inicial d'un o dos ligandos trifenilfosfina per a donar complexos de 14 o 12 electrons de valència, respectivament, seguit de l'adició oxidativa d'H2 al metal. A continuació, la Π-complejación de l'alqueno, la transferència d'hidrur intramolecular (inserció d'olefina), i una eliminació reductiva donen com resultat la formació de l'alcano corresponent, per eixemple,':
Atres aplicacions del catalisador de Wilkinson inclouen l'hidroboración catalizada de alquenos en catecolborano i pinacolborano,[4] i la 1,4-reducció selectiva de composts de carbonilo α,β-insaturados actuant conjuntament en trietilsilano.[5] Quan els ligandos trifenilfosfina se substituïxen per fosfina quirales (per eixemple, quirafos, DIPAMP, Diop), es convertix en un catalisador quiral i convertix els alquenos proquirals en alcanos enantioméricamente enriquits a través del procés cridat hidrogenació asimètrica.[6]
Referències
- ↑ Osborn, J. A.; Jardine, F. H.; Young, J. F.; Wilkinson, G.(1966).«The Preparation and Properties of Tris(triphenylphosphine)halogenorhodium(I) and Some Reactions Thereof Including Catalytic Homogeneous Hydrogenation of Olefins and Acetylenes and Their Derivatives».Journal of the Chemical Society A.: 1711–1732.doi:10.1039/J19660001711.
- ↑ A. J. Birch, D. H. Williamson(1976).Organic Reactions.24: 1ff.
- ↑ B.R. James, Homogeneous Hydrogenation. John Wiley & Sons, New York, 1973.
- ↑ D. A. Evans, G. C. Fu and A. H. Hoveyda(1988).«Rhodium(I)-catalyzed hydroboration of olefins. The documentation of regio- and stereochemical control in cyclic and acyclic systems».J. Am. Chem. Soc..110(20): 6917–6918.doi:10.1021/ja00228a068.
- ↑ I. Ojima, T. Kogure(1972).«Selective reduction of α,β-unsaturated terpene carbonyl compounds using hydrosilane-rhodium(I) complex combinations».Tetrahedron Lett..13(49): 5035–5038.doi:10.1016/S0040-4039(01)85162-5.
- ↑ W. S. Knowles(2003).«Asymmetric Hydrogenations (Nobel Lecture 2001)».Advanced Synthesis and Catalysis.345(12): 3–13.doi:10.1002/adsc.200390028.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catalizador de Wilkinson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.