Anar al contingut

Catafilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Grand Réseau Sud.Vache Noire.Juillet 2019.DSCF0171.jpg
Catáfilo visitant les catacumbes de París en 2019.
Per a atres usos d'este terme vore Catáfilo.

La catafilia és l'activitat consistent en visitar de forma clandestina les antigues catacumbes i pedreres subterrànees de París. La persona que practica este tipo d'exploració urbana és un catáfilo.

Visites no autorisades

[editar | editar còdic]

L'entrada a la majoria de les catacumbes és illegal pels riscs que comporta ingressar a est i la part oberta al públic és, solament una chicoteta part d'una extensa ret de túnelés que s'estén per al voltant de 280 quilómetros de llongitut[1] i travessa el subsol de la capital francesa. El sistema de túnels és complex i, encara que alguns tenen plaques que indiquen el nom del carrer situat dalt, és fàcil perdre-se.[1] Alguns passages són baixos o estrets i uns atres estan parcialment inundats per les filtracions de la pluja. Hi ha cables telefònics, canonades i atres impediments que poden obstaculisar l'alvanç,[1] aixina com solsides que ocasionalment afecten l'estructura dels túnels. Per estos perills, l'accés a les catacumbes sense escolta oficial és illegal des del 2 de novembre de 1955.[2] Les persones capturades per el E.R.I.C, la policia especial que patrulla les mines (coneguda coloquialment com «cataflics»),[3] deuen pagar una multa de 150 euros.[4] Si l'accés es realisa a través d'una llínea de ferrocarril pertanyent a la SNCF, la multa pot ascendir fins als 3.750€ i pot dur a fins a sis mesos de presó.[5]

Existixen entrades secretes per tot París i en ocasions és possible ingressar a les mines a través de les aigüeres, el metro i certs punts d'accés.[6] La gent utilisa estes entrades per a reunir-se clandestinament, buscar objectes de valor, celebrar festas i raves o simplement explorar el lloc.[7]


En setembre de 2004, la policia francesa va descobrir una sala de cine clandestina dirigida pels UX, un moviment artístic francés que busca transmetre les seues idees a través de llocs subterràneus.[8][9]

Els catáfilos solen descendir durant un dia, una nit o potser una semana per a explorar, fotografiar,[10] pintar muralés i grafitis,[11] cartografiar els túnels i crear mapas,[12] netejar i adecentar sales[13] i cavar chatières (túnels molt estrets pels que només es pot gatear).[14]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «The Invisible City Beneath Paris» (en en). The New Yorker. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  2. «Avertissement» (en fr). catacombes.web.free.fr. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  3. «Fêtes, Vélib', bateaux, couples en action... Voici li quotidien dones flics dones catacombes» (en fr). Konbini News. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  4. «Contravention de 2ème classe : amende et sanctions» (en fr). Actiroute. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  5. «Article L2242-4, alinéa 5 du Code dones Transports» (en fr). Légifrance. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  6. «The catacombs of Paris and a journey into the unknown» (en en). Radi França Internacional. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2022. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  7. Sales, Romain. «Catacombes, hangars, souterrains : dans li secret dones fêtes clandestines» (en fr). Tsugi. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  8. Henley, Jon. «In a secret Paris cavern, the real underground cinema» (en en). The Guardian. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  9. Lackman, Jon. «The New French Hacker-Artist Underground» (en en). Wired. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  10. Duval, Gaspard. «Catacombes - Unix société sous els pavés» (en fr). France 3. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  11. Psyckoze Nolimit (2016). Intime errance cataphile (en fr), H'artpon. ISBN 1095208071.
  12. «Catacombes de Paris Carte» (en fr). Maps Paris. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  13. «Els Catacombes de Paris» (en en). Kiss City Mag. Consultat el 30 d'agost de 2023.
  14. «Mommy, what's a cataphile?» (en en). Secrets of the City of Light. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2008. Consultat el 30 d'agost de 2023.