Catacumbes de Lima

Archiu:Iglesia San Francisco de Ciudad de Lima Metropolitana del Perú.jpg

Catacumbes de Lima

Les Criptes de Lima és un dels cementeris més antics i famosos que s'ubiquen en Llima, la capital del Perú. Consistix en una àmplia ret de túnels i criptes subterrànees, que funcionen com osarios, localisats en la Basílica i Convent de Sant Francisco de Lima.

Història

Archiu:PBb040-Krypta i krużganki Koscioła Św Franciszka.jpg

En l'arribada dels espanyols a Sudamérica a mitan de el XVI, els colon escomencen a assentar les bases del que seria el Virreinato del Perú. En els seus inicis, la sepultura solia realisar-se en el subsol dels temples, en la creència que es permaneixia més prop de Deu, reposant en sol sagrat. En cada iglésia es varen construir voltes subterrànees per a este fi. D'esta manera, en l'any de 1546 s'alça inicialment lo que hui es coneix com a conjunt monumental de Sant Francisco, compost per tres iglésies: Sant Francisco, La Soletat i El Milacre, que en les seues àrees de patis i claustres, constituïxen lo que hui es diu Convent de Sant Francisco. Les criptes com a tals varen funcionar llegalment fins a l'any 1810, aplegant a albergar un total de 25.000 cossos, si be va mantindre inhumaciones fins a mediats de el XIX. A l'interior de les catacumbes existixen cinc pous de prop de dèu metros de profunditat, que contenen osamentas. Tals pous tenien la finalitat de protegir l'antiga edificació de forts sismes. L'àrea total d'estes criptes no s'ha aplegat a determinar encara i es creu possible que existixca una comunicació entre les seues galeries en el Palau de Govern i la propenca estació de Desamparats i inclús, el port del Callao.

En la seua construcció varen ser amprats rajoles i calicanto (una mescla de calç, arena i clara d'ou) Es distinguixen una série de criptes o voltes sepulcrales, les quals haurien estat destinades a les confraries, benefactors, famílies pudientes, construïdes baix dels altars laterals. Fins a l'afonada de 1656, les voltes sepulcrales eren independents i incomunicades, estaven ubicades baix de les naus laterals, ocupades per chicotetes capelles tancades que eren de propietat de patrons i confraries. Despuix d'eixa data, en que part del temple es va derrocar per falles en la construcció original, es va reestructurar, obrint els fonaments de l'iglésia. Es va excavar el sector central de travessia i de la nau central. En haver descobert les anteriors voltes independents, li les va comunicar entre sí, i en les noves, obrint portes i passera en els murs primitius. L'artífex va ser l'arquitecte portugués Constantino de Vasconcelos en l'any 1672. Després de terminada l'Iglésia de Sant Francisco en 1672, no es varen obrir noves voltes sepulcrales.

L'existència d'atres catacumbes propenques podria comprendre des d'un extrem de la Catedral de Lima, passant al nort per la Basílica i Convent de Sant Francisco de Lima, expandint-se també pel sur de la ciutat cap al Convent de Sant Dumenge. Recentment en l'any 2008 es va descobrir nous passages i carrerons secrets en l'Iglésia de Santa Ana. a mitan de 1770 el Virrey de Manuel de Amat i Juniet tenia plans d'expandir més el lloc, fent nous pous per a més cadàvers i fèretres reals una volta que cada virrey morira en Ciutat dels Reis, el pla no es va completar i es va quedar a mitat d'una gran ciutat cementeri subterrànea.

Les catacumbes varen deixar de ser usades com a espais per a la inhumación llegal, a partir d'un decret de 1821, firmat per don José de Sant Martín, privilegiant-se l'aparició dels cementeris llaics, en terrenys destinats a este fi, llunt dels recints de cult religiós, dins d'un procés de secularisació social, producte dels moviments independentistes. Les catacumbes de Sant Francisco varen permanéixer clausurades fins a el XX, quan, cap a 1947, es va conseguir l'accés a passages i galeries obstruïts, per a efectuar treballs d'excavacions, neteja i instalacions de llum; tres anys despuix en 1950 les catacumbes varen quedar obertes al públic. En l'extens recorregut, s'aprecien sostres abovedados plans, units per passages i arcs de mig punt construïts en rajoles, calicanto i argamasa. S'observen fosses rectangulars de quatre metros de profunditat, en els restants òsseus de personalitats d'época. Hi ha cinc pous sísmics que són osarios al mateix temps. En l'actualitat, encara existixen galeries que no s'han destapat i a les que el públic no té accés. En l'any 1983 es varen efectuar una série d'investigacions arqueològiques i històriques, que encara continuen, en la finalitat d'identificar i datar els cossos.

Persones célebres sepultades en les catacumbes de Sant Francisco:

L'arquitecte portugués Constantino de Vasconcellos, que el seu sepulcro va desaparéixer en 1805 durant la remodelació iniciada pel presbítero Matías Mestre, el marqués de Castell Dos Rius, sepultat el 24 d'abril de 1710, don García Sarmiento de Sotomayor i Lluna, comte de Salvatierra, XVII virrey del Perú, inhumat en 1659, don Manuel de OMS i Santa Pau Senmanant i De Lanuza. En la cripta dels Venerables, fra Juan Gómez, immortalisat per Ricardo Palma en el llibre Tradicions Peruanes. Està enterrat Fra Ramón i Tagle i Bracho, fill dels Marquesos de Torre Tagle, en 1780, Fra Andrés Cors, uns dels fundadors del Convent dels Descalzos en el Rímac, sepultat en 1620. També es troba sepultat en eixe lloc el Pare Fra José Francisco de Guadalupe Mojica OFM, famós cantant mexicà d'òpera i actor de cine d'Hollywood, qui ingressa a l'Orde Franciscana a l'edat de 46 anys, el 8 de març de 1942 i va fallir en Lima el 20 de setembre de 1974.

Si be existixen catacumbes en totes les capitals colonials americanes, sense dubte, les catacumbes de Lima són les més grans catacumbes a nivell suramericà i les millor conservades. En la seua extensió, solament és superada per les Catacumbes de París en França.

En 2024 es va realisar nous descobriments arqueològics trobant noves catacumbes de 400 anys d'antiguetat.