Catàlec gallec d'espècies amenaçades
.jpg){kind=link}
El Catàlec gallec d'espècies amenaçades (en gallec Catàlec galego d'espècies ameazadas, CGEA) és un document creat en 2007 per la Conselleria de Mig ambient de la Junta de Galícia, d'acort en la normativa del Consell d'Europa i del Regne d'Espanya, per a regular la protecció de la flora i de la fauna gallegues, aixina com seus hàbitats.[1]
Inicialment figuraven en ella 193 espècies i subespecies, i en 2011 es varen afegir sèt més.[2]
Entre elles estan, per eixemple, el clòchina de riu, el carranc de riu, el urogallo (ya extinguit en Galícia), o el orso pardo, ademés de decenes d'espècies d'algas, líquenés, falagueras, verdets i plantes superiors, algunes d'elles endèmicas.[2]
Justificació de la creació de el CGEA
[editar | editar còdic]Segons la Conselleria de Mig ambient, el CGEA es va dissenyar sobre les bases de l'interpretació de la Llei 4/1989, del 27 de març, donada poe la sentència 892/1999, del 18 de maig del Tribunal Suprem d'Espanya. Sobre el Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades (CNEA) esta sentència va senyalar que la categoria "D'interés especial" agrupa un gran número de tàxons que, sense trobar-se en una situació real d'amenaça, mereixen una atenció particular, no sent per lo tant una categoria d'amenaça com a tal. En virtut de lo expost, davant la necessitat de definir adequadament la situació real d'amenaça d'algunes espècies incloses en el CGEA i adaptar les categories d'amenaça a la jurisprudència do Tribunal Suprem, i ya que el CGEA es configura com un instrument dinàmic i revisable a tenor del coneiximent científic-tècnic i de les estratègies globals en conservació, este decret solament regula les categories de "En perill d'extinció" i "Vulnerable", quedant pendent el desenroll de les atres categories d'amenaça establides en la Llei 9/2001, del 21 d'agost.[1]
Estat actual
[editar | editar còdic]Solament 3 de les 200 espècies amenaçades de Galícia conten en un pla de protecció. Per a protegir estes espècies la normativa contempla el desenroll de plans de conservació (per a les que estan en la categoria de vulnerables) o de recuperació (per a les que estan en perill d'extinció). Per a fer complir la normativa, per lo tant, cada espècie deuria tindre desenvuelto el seu propi pla de protecció. Es contemplava la possibilitat, en tot, de que algun grup de tàxons poguera agrupar-se a l'ampar d'un mateix pla integral, de coexistir en un mateix hàbitat i requerir accions anàlogues de protecció. Pero casi 12 anys despuix de la publicació de el CGEP, el 98,5 % de les espècies amenaçades en Galícia seguix sense pla de protecció. L'últim publicat, en 2014, va anar el del chorlitejo patinegro. Abans s'havien aprovat el del escribano palustre i el del galápago europeu (en 2013). Respecte al orso pardo, el borrador de la revisió del pla, aprovat en 1992, figura en la web de la Conselleria de Mig ambient en data de 2013, sense que s'hagen produït més alvanços. Fa casi dos anys el president de la Junta de Galícia va anunciar la creació de el "Llistat d'espècies selvades en règim de protecció especial de Galícia", subrallant que l'objectiu de la Xunta era conseguir fins a 2020 l'aprovació de 45 plans de protecció. Des de llavors, i encara que s'estan elaborant borradors d'estos plans, cap d'ells ha vist la llum encara.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Decrete 88/2007 do 19 d'abril, pol que es regula o Catàlec galego d'espècies ameazadas. (DOG del 9 de maig de 2007). Consultat o 12 de febrer de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Manuel Rei (9 de maig de 2018): O 98,5% dones espècies ameazadas en Galícia aínda senar conta en pla de protecció (El 98,5 % de les espècies amenaçades en Galícia encara no conta en pla de protecció), en GCiencia. Consultat el 12 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catálogo gallego de especies amenazadas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.