Catàlec de Monts d'Utilitat Pública
El Catàlec de Monts d'Utilitat Pública d'Espanya és un registre públic de caràcter administratiu en el que s'inscriuen tots els monts declarats d'utilitat pública, regulat en la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Montes. L'inclusió o exclusió de monts del catàlec, aixina com el seu llevanza correspon a les comunitats autònomes. Des de l'aprovació d'esta llei tots els monts catalogats passen a estar considerats de domini públic.
Orige del Catàlec de Monts d'Utilitat Pública
Durant el XIX espanyol es va portar a terme un processe desamortizador impulsat per la burguesia progressista, baix el marc de la revolució lliberal, que tenia per objectiu la desvinculació de la propietat de la terra en mans mortes a favor de la burguesia lliberal. Lleis bàsiques d'esta reforma varen ser la de 1835 en matèria d'exclaustración, les lleis de la desamortisació eclesiàstica de Mendizábal de 1836 i 1837, i la llei d'1 de maig de 1855 de Pascual Madoz en la que s'inicia una nova etapa que posava en venda els bens del clero, els d'órdens militars, els de la beneficencia, obres pías, instrucció pública i sobretot els propis i comuns dels pobles, que s'erigixen en l'element singular dels bens expropiats per l'Estat.[1] En este últim grup s'enquadren els monts públics, propietat de diferents entitats públiques.
En 1858, en els lliberals en el govern, es va entaular una lluita entre el Ministeri de Facenda, partidari de la més àmplia i ràpida liquidació dels monts públics i sense respecte a les normes establides, i el de Fomente que procurava evitar la venda quan no era raonable. Este últim ministeri es va vore obligat a realisar una Classificació General dels Monts Públics per un Real Decret de 16 de febrer de 1859. Va ser una de les primeres funcions encomanades al recent creat Cos d'Ingeniers de Montes. Se'ls va donar el temps de quatre mesos per a la seua elaboració, periodo molt breu en relació en els mijos disponibles en l'época. El resultat oferix una completa relació dels monts exceptuats de la desamortisació i els enajenables, distinguint la seua pertinença a l'Estat, als pobles o a les corporacions civils. El seu valor radica en presentar el primer registre històric ordenat d'un modo sistemàtic i per províncies de les masses naturals espanyoles. S'exceptuaven de la seua venda els monts de pins, ginebreres, sabinas, roures, quejigos, qualssevol que siguen les seues espècies, el seu método de benefici i la localitat a on es trobaren. Es declaraven de dubtosa venda i subjectes a un previ reconeiximent els encinares i alcornocals. Es podien finalment enajenar fresnedas, olmedas, alamedas, saucedas, tarayals, retamares, tomillares, jarals i demés monts no compresos en les dos classes anteriors.[1]
Esta classificació va ser aprovada per Real Orde de 30 de setembre de 1859. Els polítics més lliberals, baix l'ampar de l'esperit desamortizador i les necessitats de l'erari públic, varen propondre ampliar les possibilitats de venda dels monts exceptuats en 1859. El 5 de febrer de 1862 es varen dictar les regles per a la formació del primer Catàlec de Monts Públics exceptuats de la desamortisació, fet pel Cos d'Ingeniers de Monts en compliment de lo dispost per Real Decret de 22 de giner de 1862 i Real Orde de la mateixa data.
En 1896 va tindre lloc un intent d'actualisar el catàlec i formar un atre definitiu, creant-se una nova comissió a l'efecte, el resultat final del qual va ser el catàlec publicat en 1901,[1] per mig de Real Decret d'1 d'agost de 1901, pel que es publica el “Catàlec dels Monts i demés terrenys forestals exceptuats de la desamortisació per raons d'Utilitat Pública”. Una Orde ministerial de 24 d'abril de 1931 va significar la revisió del catàlec de 1901.
Posteriorment, el catàlec va ser revisat en compliment de l'Orde de 31 de maig de 1966, per la que es dicten normes per a l'ampliació, rectificació i conservació del Catàlec de monts d'Utilitat Pública. Esta revisió va concloure en la publicació en la década de 1970 dels catàlecs revisats de cada província.
En l'arribada del règim autonòmic, els monts inscrits a favor de l'Institut Nacional per a la Conservació de la Naturalea varen ser transferits a les comunitats autònomes. En l'actualitat (octubre de 2007) el Catàlec de Monts d'Utilitat Pública continua vigent, i moltes comunitats seguixen fent un gran esforç per incloure nous predios en el catàlec, el qual constituïx una garantia de protecció i continuïtat del patrimoni forestal públic espanyol despuix de casi sigle i mig d'història.
Funcionament
L'inclusió i exclusió de monts en el Catàlec de Monts d'Utilitat Pública i la llevanza d'este correspon a les comunitats autònomes en els seus respectius territoris. Les comunitats autònomes donaran trasllat al Ministeri de Mig ambient de les inscripcions que practiquen, aixina com de les resolucions administratives i sentències judicials ferms que comporten modificacions en el catàlec, incloses les que atañer a permutas, prevalenças i resolucions que, en caràcter general, suponguen la revisió i actualisació dels monts catalogats.
Inclusió
Es farà d'ofici o a instàncies del titular, i s'adoptarà per acort de l'orgue competent que determine cada comunitat autònoma, a proposta del seu respectiu orgue forestal, prèvia instrucció del corresponent procediment en el que deurà ser sentida l'Administració titular i, en el seu cas, els titulars de drets sobre dits monts.
Exclusió
Solament procedirà quan haja perdut les característiques per les que va ser catalogat i es regularà pel procediment descrit en l'apartat anterior.
L'exclusió parcial o permuta d'una part no significativa d'un mont catalogat podrà ser autorisada per la comunitat autònoma, a proposta del seu orgue forestal, sempre que suponga una millor definició de la superfície del mont o una millora per a la seua gestió i conservació.
Vore també
Referències
Bibliografia
- ICONA (1990), Classificació General dels Monts Públics, 1859. Madrit, Imprenta nacional, 1859. Reedició facsímil del ICONA, Madrit.
- ICONA (1991), Catàlec dels Monts Públics Exceptuats de la Desamortisació, 1862. Reedició facsímil del ICONA, Madrit.
- ICONA (1992), Rectificació del Catàlec dels Monts Públics Exceptuats de la Desamortisació, 1877-1896. Reedició facsímil del ICONA, Madrit
- ICONA (1993), Catàlec dels Monts i demés Terrenys Forestals Exceptuats de la Desamortisació per Raons d'Utilitat Pública, 1901. Reedició facsímil del ICONA, Madrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catálogo de Montes de Utilidad Pública» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.