El castre de Pendia es troba en les proximitats de la localitat homònima, en el concejo asturià de Boal. Va ser excavat en 1941 baix la direcció de D. Antonio García i Bellido i D. Juan Uría Ríu, responsables també de les excavacions arqueològiques que durant aquells anys tenien lloc en el castre de Coaña, i va ser declarat Monument el 26 de giner de 1981.
Per lo que es referix a la seua fundació, vàries peces de gran antiguetat sugerixen un primer establiment prerromano que, més vesprada, en época romana (sigles I i II d. C.), seria integrat en un recint fortificado major. És provable també que haguera albergat assentaments tardorromanos i altomedievales.
Les ruïnes del poblat s'ubiquen sobre un chicotet promontori rocós a la vora d'un dels meandres formats pel riu de Pendia, i es pot accedir a elles des del poble de Pendia, per una estreta sendera que deixa a a l'esquerra el fos defensiu que aïllava l'assentament del restant de la serra.
A l'inusual ubicació topogràfica d'este poblat cal afegir la desproporció entre les seues potents fortificacions i el reduït recint que protegien, en el que, ademés, apareixen junt a un llimitat conjunt de cabanyes (una dotzena), dos saunes castreñas similars a les descobertes en el castre de Coaña. Se supon que un complex defensiu de tal envergadura responia a la necessitat de fer segur per als seus habitants un emplaçament vulnerable.
Durant l'any 1999 varen ser reexcavadas les dos saunes castreñas i el seu entorn, sent restaurades abdós edificacions. Des de 2003 i fins a l'actualitat, anualment es vénen desenrollant campanyes en el jaciment durant el periodo estival, en les que es realisen treballs de neteja, excavació i restauració de les estructures conservades.
Fos i elements defensius: A l'esquerra del camí de pujada cap a l'interior del castre, és visible el profunt fos que aïlla l'espai de vivenda de l'ala dels monts de Villanueva i evita un pas cómodo sobre l'accés més vulnerable. La sanga va ser reblida en les solsides d'un gran torreón que protegix i corona el fos, i en els desplomes de la muralla que recorria tot el perímetro del poblat.Erro al crear miniatura: Estructura
Sauna prerromana: S'erigix al Nort, sobre l'entrada al poblat, a l'abric de la muralla. Respon a un tipo constructiu que generalisat en la vall del Navia entre els sigles IV-II a. C., abans de la conquista romana, i contava en un forn semicircular, una cambra rectangular, i un vestíbul, si be en este cas no s'ha conservat. Un chicotet depòsit d'aigua entre el forn i la cambra principal, permetia crear el vapor necessari per a prendre els banys. Des d'este punt s'aprecia l'existència de dos zones diferenciades dins del poblat: el sector nort, protegit per varis elements defensius que aïllen l'espai en el que va ser emplaçada una cabanya de grans dimensions, i la zona meridional, a on es disponen el restant de les construccions.
Sauna romana: En l'época romana, el tipo de bany tradicional va canviar, fent-se més complex, i justificant les profundes reformes sobre els vells recints termals o la construcció de termes "ex novo", com va ocórrer en Pendia. L'edifici consta d'una capçalera, una cambra principal i un vestíbul d'entrada, i els seus grossos murs varen soportar el pes d'una coberta a dos aigües realisada sobre falsa volta per aproximació de hiladas. La construcció de la terma va supondre la destrucció d'un vell paviment de pissarres clavades en la roca de base (a l'esquerra de l'edifici), aixina com l'obertura d'un canal a la dreta de la sauna, descobert en 1999, que evita el anegamiento de les superfícies interiors.
Gran cabanya: És una construcció de grans dimensions, ben protegida per varis elements defensius, i es correspon en un tipo de construcció que solia ocupar emplaçaments rellevants en l'urbanisme dels recints castreños i han segut interpretades tradicionalment com a edificis d'us comunal.
_(01).jpg)
_(11).jpg)
_(07).jpg){kind=link}