Anar al contingut

Castellum aquae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Exterior del castellum aquae de Pompeya.

Un castellum aquae (en llatí "castell d'aigua") és un depòsit d'aigua situat en la part més alta de la ciutat, que rebia l'aigua d'un aqüeducte i ho distribuïa a la ret d'aprovisionament.

Pompeya

Interior del mateix.

Un dels millor conservats és el castellum aquae de Pompeya, situat prop de la Porta del Vesubi. Rebia l'aigua de l'aqüeducte de Serino. Tenia planta circular i una volta de 6 m de diàmetro; a l'exterior tenia planta trapezoidal. La cisterna estava dividida en tres compartiment, cada u dels quals sortia una ret d'aigua: la de les fonts, la dels edificis públics i la de les cases particulars. L'única traça artística de l'edifici consistia en un fresca situat en la paret nort que representava nimfes i divinitats fluvials.

Itálica

En el conjunt arqueològic de Itálica podem trobar els vestigis del castelum més gran de l'imperi Romà d'occident. En 5 m. d'altura interior i 28,4 x 14,55 m. de planta, va tindre una capacitat d'uns 900.000 litros.[1]

Procedència

Els aqüeductes conduïen l'aigua dels manals i rius fins a la ciutat, més concretament, fins a cisternes de gran capacitat a on era embassada i distribuïda a diversos punts estratègics.

Encara que és segura l'existència d'atres depòsits d'aigua en Itálica, actualment només coneixem la cisterna -"castellum aquae"- que es construïx en el context de l'urbanisació adrianea, intramurs i al suroest de les termes majors.

Descripció Tècnica

La cisterna està conformada per tres naus paraleles comunicades i cobertes en voltes de canó. Va ser construïda en formigó -"opus caementicium"- careado en rajoles i revestit en el seu interior en morter hidràulic -"opus signinum".

Estos depòsits principals estaven conectats a atres menors, que eixercitaven el paper de distribuïdors. Els distribuïdors, manejats per operaris, regulaven el fluix i enviaven l'aigua als edificis de destí, segons les seues necessitats particulars, a través d'una série de tubos de plom -"fistulae"-. Era un sistema eficaç -depòsits de decantament, comportes, claus combinades- controlat per un nutrit cos d'operaris especialisats.

L'aqüeducte de Itálica passava a pocs metros al suroest de la cisterna i abans de continuar cap a l'àrea meridional de l'ampliació adrianea derivava part del seu cabal fins al depòsit. Del flanc oriental d'este depòsit partia una conducció que manava l'aigua directament fins a les veïnes termes, i una atra del seu costat menor septentrional per a alcançar un punt, potser un "castellum" de distribució, en la direcció de l'amfiteatre.Commons

Referències

  1. ↑ «Cisterna romana - Detall - Conjunt arqueològic de Itálica». www.museosdeandalucia.es. Consultat el 2024-11-05.