Anar al contingut

Castell de Montroy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Castell de Montroy
Torre de Montroy.

El castell de Montroy en la província de Valéncia (Espanya), és una fortalea d'orige àrap que se situa a l'oest de la localitat en el mateix nom en un cerro en l'entanque dels Alcalans, a l'atre costat del caixer del riu Magro. Esta fortalea formava part de l'estructura defensiva de dit vall junt en els castells de Monserrat i d'Alcalà.

Descripció

De la muralla que rodejava el recint a penes queden restants de les seues arrancades. Actualment únicament queda en peu la torre de l'homenage, de planta quadrada i quatre altures. La seua construcció es va realisar a pur de grossos murs de tapial en fronteres que es reduïxen en cada planta i pòrtic central resolt en arc de mig punt. Este sistema de construcció conforma dos sales per cada planta, a les que s'accedix per una escala que en el seu primer tram es desenrolla junt al pòrtic central i en el segon junt al mur perimetral.

En esta torre se situava el aljup cobert de volta i el depòsit de víveres.

Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Història

Montroy va ser una alquería musulmana que va aplegar a adquirir considerable importància. La torre, del XII, és una construcció almohade de caràcter bèlic que servia com a punt neuràlgic per a la concentració dels assentaments humans en forma d'alquería.

Conquistada per Jaume I, i donada en 1238 a Rodrigo de Liçana, en 1307 pertanyia al maestre de l'Orde del Temple, qui la va repoblar en musulmans. En 1436 va ser comprada per Romeu de Corbera, maestre de l'Orde de Montesa, qui va establir en ella una encomana. En el confisc dels bens de les órdens militars anys més tart, passaria a la corona. Despuix de l'expulsió dels moriscos Montroy va quedar despoblado.

Es va vore afectada per les intenses pluges de la DANA del 29 d'octubre de 2025[1]

Bibliografia

Commons

Referències

  1. ↑ «Montroi alerta del risc de colapse de la seua torre àrap despuix de la riada» (en es). Alce-emv (2025-08-13). Consultat el 2025-08-13.