Anar al contingut

Castell de Grynau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Castell de Grynau

El Castell de Grynau (en alemà de Suïssa: Grynau, Grinau i Schloss Grynau) és el nom d'una torre d'un castell ubicada en el municipi de Tuggen en el cantó de Schwyz, construïda per la Casa de Rapperswil a principis del sigle XIII d. C.

Geografia

Erro al crear miniatura:
La torre i el graner de Grynau vists des de l'actual canal del Linth cap a la vora del llac Obersee

El castell, respectivament la torre, està situat en el que llavors era l'únic pont sobre el riu Linth, a l'est de l'antiga i desecada vora del llac Tuggenersee, en l'extrem sur del tossal de Buechberg en el municipi de Tuggen en el cantó de Schwyz en Suïssa. Des de la rectificació del riu Linth, el Fridgraben i la St. Gallerstrasse, una carretera cap a Tuggen, el canal del Linth i la Grynaustrasse cap a Uznach separen la propietat també de l'antic riu Linth. El canal del Linth, respectivament la torre de Grynau, també marca la frontera històrica entre els cantons de Schwyz i Sant Gal.

Història

El pont de pedra i la St. Gallerstrasse cap a Tuggen

Construït provablement a principis del sigle XIII d. C. per la Casa de Rapperswil, el castell assegurava el creuament del riu estratègicament important en l'àrea entre el Grafschaft Rapperswil i la Casa de Toggenburg. La propietat va ser documentada en 1311, quan el castell va ser pres per la força per Rudolf von Laufenburg-Rapperswil, provablement de la família Toggenburg. Es torna a mencionar en motiu de la batalla de Grynau el 21 de setembre de 1337, quan el comte Johann I va ser assessinat: el comte Diethelm von Toggenburg es va traslladar en una flota, numerosos soldats i material de sege des de Zuric a través del Obersee fins al castell de Grynau, que en eixe moment encara estava situat en la confluència del riu Linth en l'antic Tuggenerse. El castell era una base de l'aliança de la «Zuric exterior» (äusseres Zürich) de 1336 en la disputa de la Casa de Rapperswil contra la ciutat de Zuric. Encara que d'esta manera varen passar per la ciutat de Rapperswil, les tropes de Zuric estaven convençudes de que no serien molestades, pel seu gran número. Amagat per la vora del llac Buchberg, el comte Johann va desembarcar als seus soldats i, des de la boscosa ala oriental de la montanya, estos varen atacar a les tropes de Zuric, que acampaven descuidadament en el castell de Grinau; els qui, sense líder, varen fugir als seus barcos, i el comte Diethelm va ser pres com a presoner. Quan les tropes de Zuric varen notar que el comte Johann tenia solament un grapat de soldats, varen competir pel contraatac i varen matar a Johann von Habsburg-Rapperswil; Diethelm va ser assessinat pels partidaris de Johann.[1] Posteriorment, el castell va ser venut pels fills del comte Johann I (entre ells Johann II von Rapperswil) al voltant de 1343/47 a Friedrich V von Toggenburg,[2] pero despuix de l'extinció de la Casa de Rapperswil, en 1436/37 la propietat incloent tots els drets – especialment el peage del pont – va passar a l'Antiga Confederació Suïssa; va ser reclamada pel cantó de Schwyz, per a controlar tot el tràfic entre l'est i el centre de Suïssa, aixina com entre la república ciutadana de Zuric i el pas de Sant Gotardo.

El pont de 1995 i la Grynaustrasse cap a Uznach

La comtesa Elssbeth von Toggenburg, de fadrina von Maetsch, va ser mencionada com a única hereua en dos documents del consell municipal de Zuric, i va certificar el 31 d'octubre de 1436, en vista dels diversos servicis prestats per Zuric a Fridrich, i ya que una viuda requerix protecció especial, en l'ajuda del seu tio i assessor llegal, Fridrich de Hewen, va cedir a la ciutat de Zuric com a propietat les localitats d'Utznang, Schmerikon i Utznangerberg (un castell en la montanya de Uznach) en tots els seus drets. La transferència és vàlida "zuo stund" (ara), i els habitants dels territoris deuen jurar llealtat al poble de Zuric fins al pròxim Hilariustag (13 de giner de 1437); la comtesa va mantindre totes les servitut de per vida. Es respectaran els privilegis i la tradició dels residents (de Toggenburg), en particular sobre el cridat tercer penic en les herències i al cridat Kirchsatz; Zuric tampoc impondrà cap impost. El compromís que el comte Fridrich ha conclós en Schwyz, en relació en la torre de Grinow serà complit per Elisabeth.[3] El 16 de febrer de 1437, Elisabeth von Matsch va otorgar a l'alcalde i al consell de la ciutat de Zuric, o als seus representants, l'autoritat per a actuar en el seu nom, immediatament despuix de les usurpacions de terres del Comtat de Toggenburg per part dels cantons de Schwyz i Glaris, i per a tancar Grynow.[4]

En l'estiu de 1799, les tropes franceses i austríaques varen lluitar en la Guerra de la Segona Coalició en el pont estratègicament important, el qual va ser destruït tres voltes, reconstruït i ocupat per les tropes franceses despuix de la Segona Batalla de Zuric. De nou en 1833, les tropes federals suïsses es varen concentrar en el castell de Grynau, en ocasió de la llavors planejada divisió del cantó de Schwyz, no obstant, es va resoldre sense una intervenció armada. I de nou en una guerra civil suïssa, la cridada Sonderbundskrieg, les tropes federals varen creuar l'important pont en març de 1847, sense un sol soldat mort en abdós bandos.

En 1849 respectivament 1879 els edificis restants, la torre, el graner adjacent i l'antic edifici d'estage, varen ser comprats per llavors 35.000 francs suïssos per Schlossvogt Kälin,[5] qui va reconstruir l'edifici circumdant per a convertir-ho en el Landgasthof Schloss Grynau, una posada rural, la qual encara és mantinguda per la família.[6]

Erro al crear miniatura:
La torre, l'edifici d'estage i el pont en 1786, és dir, ans que ocorreguera la rectificació del riu Linth

Referències

  1. ↑ Wartmann. Die Grafen von Toggenburg. Zollikofer, 1835 (en de), Google eBooks. Consultat el 2014-11-09.
  2. ↑ «Turm und Schloss Grynau» (en de). Römisch-katholische Pfarrei Tuggen. Consultat el 2014-11-08.
  3. ↑ «[http://suche.staatsarchiv.djiktzh.ch/detail.aspx?ID=434603 C I, Nr. 668 Gräfin Elssbeth von Toggenburg, geborene von Maetsch, Alleinerbin ihres verstorbenen Ehemanns Graf Fridrich von Toggenburg und Bürgerin von Zürich, beurkundet, dass sie - angesichts der vielfältigen Dienste Zürichs für Fridrich und angesichts der Tatsache, dass sie als Witwe... 1436.10.31 (Dokument)]» (en de). Staatsarchiv dones Kantons Zürich. Consultat el 2015-08-02.
  4. ↑ «C I, Nr. 669 (Insert 2) Elisabeth von Matsch, Gräfin von Toggenburg, erteilt der Stadt Zürich oder deren Vertretern für dones nach Luzern angesetzte Rechtsverfahren, an dem sie nicht persönlich teilnehmen kann, Vollmacht, in ihrem Namen zu handeln., 1437.02.16 (Dokument)» (en de). Staatsarchiv dones Kantons Zürich. Consultat el 2015-08-01.
  5. ↑ «Grynau» (en de). dickemauern.de. Consultat el 2015-11-12.
  6. ↑ «Solide Schlossbeiz» (en de). Neue Zürcher Zeitung. Consultat el 2014-11-08.

Bibliografia

  • Jörger, Albert (1989). Die Kunstdenkmäler dones Kantons Schwyz. Neue Ausgabe, Volume II: Der Bezirk March (en de), Basilea. ISBN 3-909158-22-6.


Referències