Castell de Greifenstein
El castell de Greifenstein és un castell en ruïnes en el municipi de Filisur del Cantón dels Grisones en Suïssa. Està inclós en el registre del Inventari Suís de Bens Culturals d'Importància Nacional i Regional.[1]
Història
El castell va ser construït en un aflorament rocós sobre el poble, provablement en el XII com la llar de la família Greifenstein.[2] Provablement estaven relacionats en les famílies Wildenberg-Sagogn i Frauenberg en Ruschein. La primera menció d'ells va ser en 1233 com Grifenstein[3] quan el Papa va ordenar a Rudolf von Greifenstein que mamprenguera una creuada com a penitència per l'assessinat del bisbe Berthold von Helfenstein. En 1237, finalment es va anar per a unir-se a les Creuades. En 1243, els seus parents Heinrich i Albert varen ser mencionats com a testics en un procés llegal com Hainricus et Albertus de Grifinstain.[4]
A fins del XIII, la família desapareix del registre i en 1300 la família Wildenberg apareix com a posseïdora del castell i les terres circumdants. No està clar si els Greifenstein varen morir o si els Wildenberg es varen casar en la família o si eren una branca de la família. En 1320 el comte Hugo III von Werdenberg-Heiligenberg / von Wildenberg i la seua esposa Anna von Wildenberg varen hipotecar el castell i les terres al bisbe de Chur per 1150 marcs.[4] No obstant, tres anys més vesprada, en 1323, els Wildenbergs varen derrotar a l'eixèrcit del bisbe prop de Greifenstein, pero cap a 1339 el Freiherr von Marmels va governar sobre el territori per al bisbe. En 1360, el Freiherr von Wildenberg-Sagogn ho va vendre al Freiherr von Matsch.
En 1392, la família von Matsch eren cavallers lladres que utilisaven el castell com a base per a atacs contra les propietats del bisbe. En 1394, el bisbe Hartmann II va enviar en èxit un eixèrcit per a expulsar als lladres i prendre el control del castell. Va designar a un vogt per a administrar el castell i les seues terres, pero es va vore obligat a hipotecar-ho la família Marmels en 1411. La família Matsch va demandar al bisbe per a que els tornara el castell. En 1421, el duc Ernst d'Àustria va negociar un compromís a on el bisbe va mantindre els castells de Greifenstein i Tschanüff, pero va tindre que pagar a la família Matsch 2.500 marcs.
En 1468, Greifenstein, junt en varis atres dels castells del bisbe, varen ser atacats i ocupats per la Lliga de la Casa de Deu. Els castells varen ser tornats al bisbe despuix de l'intervenció de la ciutat de Zuric. En 1537, Filisur va comprar els drets per a governar-se a sí mateixa del bisbe i el castell va perdre la seua importància. Va ser abandonat i ràpidament va caure en la ruïna. En 1550 va ser mencionat com destruït en la seua majoria. No obstant, el sostre va permanéixer en bon estat fins a al voltant de 1840. Quan el sostre finalment es va derrocar, part de la pedra del castell es va aprofitar per a la nova casa de l'escola en Filisur.
Lloc de castell
El castell consta de tres parts separades construïdes en terrats en diferents elevació. La porta inferior es va construir en un espai rocós al peu de l'aflorament. L'entrada i parts de la paret circumdant encara són visibles. El castell inferior va estar una volta a l'oest de la porta inferior. No obstant, no queden rastres de la paret que ho protegia en el costat de la vall.
El castell del mig ocupa un terrat triangular al nort i sobre el castell inferior. Una porta protegia l'estret extrem sur del triàngul. Hui l'únic rastre d'esta porta és el canal tallat en la roca que provablement permetia bloquejar la porta. Gran part de l'enorme muralla que rodejava el castell del mig encara es troba en els costats nort i oest del terrat. El vestíbul i un chicotet altar de la capella del castell encara són visibles a lo llarc de la paret nort. Ademés, la cisterna del castell del mig i els canals de roca que varen dur l'aigua estan prop de la capella.
Un camí estret, tallat en la roca, conduïx des del castell del mig al castell superior, una pujada vertical d'uns 30 m. El castell superior era una torre hexagonal irregular d'uns 9 m × 16 m (30 peus x 52 peus). Hui, solament queda la base d'este mur.
Referències
- ↑ «Kantonsliste A-Objekte» (en alemà). KGS Inventar. Federal Office of Civil Protection. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2016. Consultat el 25 d'abril de 2011.
- ↑ «Burgruine Greifenstein». Federal Office of Civil Protection. Consultat el 22 de febrer de 2017.
- ↑ Plantilla:DHS
- ↑ 4,0 4,1 «Graubuenden - Els Grisons :Filisur : Greifenstein». www.swisscastles.ch. Consultat el 22 de febrer de 2017.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Greifenstein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.