Castell d'Olimbroy
El Castell d'Olimbroy o Castell de Sant Nicolau s'alçava sobre el tossal de Sant Nicolau en la població valenciana de Dénia (Marina Alta). A principis del sigle XX, les ruïnes del castell varen desaparéixer.
Història[editar | editar còdic]
El Castell d'Olimbroy es va construir entre els anys 1271 i 1275 en la part alta del tossal de Sant Nicolau en una elevació junt a la carretera moderna de Dénia a Xàbia per Les Rotes, a uns dos quilómetros del centre de la ciutat.
Despuix de la conquista de Jaume I, va sorgir una nova societat feudal en Valéncia, i l'edifici va servir com a símbol de dita societat.
Degut a que va fracassar el poblament de la vila d'Olimbroy i els nous colons es varen concentrar en el segon recint del castell de Dénia, cap a l'any 1300, el seu us fon molt breu. Despuix d'un intent fallit de convertir-ho en monasteri en 1404, les seues despeses es tornen inassequibles, lo que inicia el procés d'abandó.
Feu la funció d'atalaya per a vigilar el trànsit del port. En l'any 1812 es va utilisar per a lluitar contra els francesos durant la Guerra de l'Independència.
A principis del sigle XX el tossal a on s'estava fon utilisat com a pedrera per a crear l'escullera sur del port de Dénia. La dinamita amprada acabà perjudicant l'edifici, que fon derrocat al voltant de 1917, a causa dels problemes en l'estructura.
Descripció[editar | editar còdic]
Era un model d'arquitectura militar del sigle XIII conectat en la nova ciutat d'Olimbroy i combinava les seues funcions defensives i residencials. Ademés, en el seu disseny quadrat, torres en els cantons i pati central, provablement fon la primera estructura d'este tipo que es va construir en el recent establit Regne de Valéncia.
L'arqueòlec municipal, Josep Antoni Gisbert, comentà que l'edifici no feu tant de fortalea sino més com a ermita dedicada a Sant Nicolau, d'a on prové l'atre topònim.