Castell Palau d'Albalat de Taronchers
La casa-palau d'Albalat de Taronchers, també coneguda com a casa del Castell o casa dels Blanes,[1] es troba en el núcleu urbà de la població homònima, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del Camp de Murviedro, front al pont que creua el riu Palancia i pròxima a l'iglésia parroquial. Es tracta d'una sòlida casa senyorial fortificada, encara que provablement s'alçara sobre construccions més antigues, ya que s'han trobat evidents vestigis romans.
És be d'interés cultural en número R-I-51-0010761.[1]
Casi en seguritat va ser iniciada baix el señorío de Jofré de Blanes, a finals d'el XIV, i en ella es va estajar el. Encara que ha sofrit numeroses reformes posteriors, és en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la mescla d'elements palatins en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any 1897 pertany a la família Baixauli.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]L'edifici es troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que va ser la sèu del señorío, estant lligada ala baronia de Segart. La seua construcció data dels sigles XIV o XV. Encara que ha sofrit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seua construcció noble i part dels elements defensius com les seues torres almenades.[3]
Posseïx un semisótano en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcárea blava i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en caballerizas, almácera, saló noble i habitacions. També es troba en ella l'antic calabós municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que es troba en l'actualitat cegat.[1]
Història
[editar | editar còdic]En l'estudi realisat per Andrés Monzó i publicat en els Anals del Centre de Cultura Valenciana, se situa l'emplaçament actual del castell, iglésia i casa abadia sobre una important vila hispanorromana, per l'existència d'un colomer, en l'actualitat enterrat. En l'escala de la casa existix una làpida en calcàrea blanca en una inscripció en llatí la qual podria haver segut arrancada en construir l'almácera.[1][4]
Hi ha una porta, situada com a base de la paret noreste del castell que dona a la plaça, situada a uns tres metros baix del nivell de la mateixa, que té en els seus costats sis sillarejos de calcàrea blava. Les dovelas que falten en l'arc estan colocades sense orde ni concert, en el centre de la paret que ho tanca. És molt provable que es desmontaren en el XIV per a donar major consistència a la paret que s'edificava. L'orige hispanorromano d'esta ho certifica el formigó romà que encara pot vore's en la part esquerra. El va d'esta porta té de llum 1,90 metros d'ample per 1,40 d'alt fins a l'arrancada de l'arc rebaixat. La paret que cobrix el va, segons tasts realisats, té més d'un metro de gruixa.[1]
En l'any 1988 en motiu de la reparació de la fonamentació de les pilastres de l'iglésia varen aparéixer una grutas subterrànees contenint gran cantitat d'ossos i ceràmica.[1]
En els sigles que va durar la dominació musulmana existixen proves documentals que acrediten l'existència d'una alquería. La reconquista es va produir en anterioritat a l'any 1238, puix queda constància que Jaime I d'Aragó donó la població i el seu castell a l'abad de Fuentclara en l'any 1238.[1]
En posterioritat ostentaria la titularitat del señorío el noble Raimundo de Turís. Este ho vendria, en l'any 1379, al matrimoni format per Jofré de Blanes i Margarita de Bonastre que ho inclourien en els seus territoris que formaven la baronia de Segart.[1]
L'expulsió dels moriscos, en l'any 1609, va carrejar que la població quedara casi deshabitada, raó esta per la que tres anys més vesprada s'iniciaria el seu repoblament en gents d'orige català.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=1486
- ↑ https://web.archive.org/web/20121016043506/http://usuarios.multimania.es/vicolm/cmor1.htm
- ↑ (1995) Castells, torres i fortalees de la Comunitat Valenciana (en espanyol), Editorial Prensa Valenciana, p. 314.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2008. Consultat el 7 d'abril de 2017.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell Palau d'Albalat de Taronchers.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo Palacio de Albalat de Taronchers» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.