Case Fundació Wikimedia contra l'Agència de Seguritat Nacional

El cas de la Fundació Wikimedia contra l'Agència de Seguritat Nacional (en inglés: Wikimedia Foundation, et al. v. National Security Agency, et al.) és una demanda emesa per l'Unió Nortamericana per les Llibertats Civils (ACLU) en nom de la Fundació Wikimedia i vàries organisacions sense fins de lucre en contra de l'Agència de Seguritat Nacional (NSA), el Departament de Justícia dels Estats Units (DOJ) i atres alts càrrecs nomenats del Governe federal de EE. UU., alegant en acusació sobre la vigilància massiva dels usuaris de Wikipedia portada a terme per la NSA, en el marc del sistema d'espionage denominat com «Upstream».[1][2][3] La demanda afirma ademés que este programa infringix la Primera Esmena a la Constitució nortamericana, que protegix la llibertat d'expressió, i la Quarta Esmena a la Constitució, que prohibix els registres i expropiacions arbitràries.[4]


La demanda es va presentar davant el Tribunal de Districte dels EE. UU. per al Districte de Maryland, ya que la NSA té la seua sèu dins de l'estat en Fort Meade.[4] La demanda va ser desestimada en octubre de 2015 pel juge T. S. Ellis III; esta decisió va ser recorreguda quatre mesos despuix davant la Cort d'Apelacions del Quart Circuit per la Fundació Wikimedia (WMF).[5] La Cort d'Apelacions va considerar que la desestimació era vàlida per a tots els demandants llevat para la pròpia Fundació, les alegacions de la qual el tribunal va considerar lo suficientment «plausibles» com per a tindre capacitat llegal per a que el cas fora tornat al tribunal inferior.[6]

Diapositiva de la NSA que llig:«¿Per qué nos interessa HTTP? Perque casi tot lo que fa un usuari típic d'internet és per mig de HTTP».


Els actors originals, ademés de la WMF, eren l'Associació Nacional d'Advocats de Defensa Penal, Human Rights Watch, Amnistía Internacional EUA, el PEN American Center, el Fondo Global per a Dònes, la revista The Nation,[7] l'Institut Rutherford i l'Oficina en Washington per a Assunts Llatinoamericans.[4][8] Entre les persones físiques demandades es troba el fiscal general Eric Holder, el director d'Inteligència Nacional James Clapper i el propi director de l'Agència de Seguritat Nacional, Mike S. Rogers.[9] La demanda es recolza en una diapositiva d'alt secret filtrada per Edward Snowden, en la que la NSA apuntava directament a Wikipedia i als seus usuaris com un objectiu d'espionage. Al contrari que en atres demandes similars que no han prosperat i han segut rebujades, l'advocat de la ACLU, Patrick Toomey, va senyalar que en este cas, donada l'envergadura dels demandants, esta podria prosperar.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Wikimedia v. NSA - Challenge to Upstream Surveillance» (en en). Unió Nortamericana per les Llibertats Civils. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2023. Consultat el 18 de març de 2023.
  2. ↑ Paulson, Michelle; Brigham, Geoff. «Wikimedia v. NSA: Wikimedia Foundation files suit against NSA to challenge upstream mass surveillance» (en en). Fundació Wikimedia | Diff. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2023. Consultat el 18 de març de 2023.
  3. ↑ Wales, Jimmy; Tretikov, Lila. «Stop Spying on Wikipedia Users» (en en). The New York Claves. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2022. Consultat el 18 de març de 2023.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «[1]». Consultat el 18 de març de 2023 (en en).
  5. ↑ «[2]». Consultat el 19 de març de 2023 (en en).
  6. ↑ «[3]». Consultat el 19 de març de 2023 (en en).
  7. ↑ «[4]». Consultat el 19 de març de 2023 (en en).
  8. ↑ «[5]». Consultat el 19 de març de 2023 (en en).
  9. ↑ «[6]». Consultat el 19 de març de 2023.
  10. ↑ «[7]». Consultat el 19 de març de 2023 (en en).


Referències