Anar al contingut

Casa de la Moneda de Quito

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Per la falta de moneda pròpia, en Equador, les primeres monedes usades eren les macuquinas, vulnerables a falsificar, per lo que en el temps varen ser retirades i canviades per monedes locals.

La Casa de la Moneda de Quito va ser la primera institució econòmica formal del país. En 1830, per mig de Decret Eixecutiu, Juan José Flores, el primer president de l'Equador, va ordenar l'establiment de la Casa de la Moneda de Quito i va dur des d'Anglaterra la prensa d'acunyament, i en 1833 es varen falcar les primeres monedes de l'Equador.[1]

Història

En la segona mitat del XIX, Simón Bolívar va ordenar la creació d'una casa de la moneda, pero la Casa de la Moneda de Quito va escomençar a funcionar en 1833, tres anys despuix del naiximent de la república de l'Equador. Va ser canviant els símbols espanyols per uns atres que evidenciaren l'identitat nacional i la lluita per l'independència, com el còndor, els cerros, el sol, les banderes, el Pichincha, Antonio José de Sucre.[2]  

Les enormes despeses derivades de l'independència es varen reflectir en l'acunyament de monedes, en baixos nivells d'argent. Pese a varis intents per millorar la calitat de les monedes equatorianes, la població es va encarregar de retirar-les de circulació, ocasionant un dèficit de circulant. La Casa de la Moneda va tindre una vida breu i va terminar per tancar 30 anys despuix de haver segut creada.[3]

La prensa d'acunyament

El coronel Alberto Salazzá va ser nomenat director de la casa de monedes; ell va ser l'encarregat de la construcció i l'instalació de la prensa d'acunyament. Va obtindre d'un corresponsal de Lima la “Teoria dels Ensages” i “El Reglament General i la Tarifa”, documents que els varen ser negats en Colòmbia. En 1832 varen conseguir falcar vàries mostres; en eixe intent, la prensa va sofrir un trencament del tornell principal per la poca experiència dels seus operaris.[4]

Després de la suspensió definitiva d'esta entitat en l'any de 1863, l'edifici a on va operar esta dependència va ser entregat a varis organismes públics fins que estos predios varen passar al municipi de Quito. Una enorme cantitat de ferralla en a on es trobava esta històrica prensa d'acunyament va ser arrematada pel Cabildo.

El Banc Central de l'Equador, en crear el Museu Numismàtic, va mamprendre una investigació en 1999. Va conseguir ubicar esta peça en la mecànica "Oceà Pacífic" i la va adquirir directament del seu propietari.

Referències

  1. ↑ «L'evolució de l'economia està plasmada en dos museus de Quito». Diari El Telégraf (31 d'octubre de 2019). Consultat el 14 de maig de 2020.
  2. ↑ «Des de la spóndylus fins al dólar» (en espanyol). Diari el Hora (26 de giner de 2007). Consultat el 14 de maig de 2020.
  3. ↑ «Les monedes conten el història del país». Diari El comerç (21 de maig de 2012). Consultat el 14 de maig de 2020.
  4. ↑ Museu numismàtic de l'Equador. «Prensa d'acunyament - Casa de la Moneda Quito». Banc Central de l'Equador. Consultat el 14 de maig de 2020.


Referències