Casa de la Marquesa (Castelló)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Porta de la Casa de la Marquesa
Frontera de la Casa de la Marquesa

La Casa de la Marquesa, aixina és coneguda popularment pels castellonencs, o Casa dels Barons de la Pobla Tornesa, és una edificació situada en la plaça Cardona Vives (antic carrer de l'Aigua) en la ciutat de Castelló de la Plana. Se troba en un lloc molt cèntric, a les esquenes de la Concatedral de Santa Maria.

Història[editar | editar còdic]

És una casa-palau d'estil barroc del sigle XVIII, és la casa dels barons de la Pobla Tornesa, la família Vallés. La seua actual propietària és Federica de Vallés y Huesca, marquesa de San Joaquín y Pastor i Comtesa d'Albalat dels Sorells. La part superior de la casa-palau es destruí en l'any 1936 durant la guerra civil.

Descripció[editar | editar còdic]

És un edifici que data del sigle XVIII, de frontera senzilla a on destaca el seu portal allindat sobre el que se troba l'escut aquarterat de la família Vallés, Ferrer, Pallarés i Funes. Té un excelent estat de conservació.

L'immoble és una casa de tres altures, planta baixa, primer pis i andana. En el primer pis destaquen com a únics elements decoratius cinc balcons en baranes de ferro forjat.

La casa conté un ampli vestíbul en taulells de cudol, en el seu vestíbul també n'hi ha una gran colecció de peces ceràmiques dels sigles XVIII i XIX en temàtica religiosa i costumista.

També podem trobar una placa ceràmica o retaule ceràmic, en la frontera de la casa, una llegenda en la que se recorda a l'astrònom francés Pierre Méchain que estigué vivint en ella i que fallí en Castelló en l'any 1804 que fon amic del baró Fausto Vallés Vallés.

Des del vestíbul podem trobar una escala de tipo imperial en baranes de ferro forjat que nos conduïx directament al pis noble, en un vestíbul decorat en escuts d'armes en fusta policromada. Tots els salons principals recauen en la frontera en els balcons, mentres que a l'atre costat està la zona privada i de servici que dona al jardí.

En la zona noble destaca la ceràmica original del saló blau i la ceràmica de l'Alcora en l'habitació principal de la vivenda. El saló més ampli és el saló dorat, de planta rectangular en predomini de tonalitat àurea, tant en mobles com espills. Destaquen dos tapíssos flamencs del sigle XVII de caràcter italià. La trespolada o paviment original en lloseta de ceràmica blanca i blava.

Totes les sales estan decorades en retrats familiars de diferents époques, tant en llenç com en fotografia.

Entre els elements decoratius se poden mencionar les llànties de cristal, la porta de decoració barroca, la chimenera de rajola roja i una vaixella que fon utilisada pel rei Alfons XII durant la seua estància en la casa-palau.

Referències[editar | editar còdic]

  • Una casa, un linaje per Patricia Mir Soria (Castelló al mes, diciembre 2015)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons