Casa de Pilatos (Llima)
La Casa de Pilatos és un edifici ubicat en Llima, Perú, que actualment funciona com la sèu de facto del Tribunal Constitucional. Va ser declarada Patrimoni Cultural de la Nació.
Ubicació
[editar | editar còdic]La casa de Pilatos s'ubica en el jirón Áncash 390, en el districte de Lima, front a la Basílica de Sant Francisco.
Història
[editar | editar còdic]Existixen dos teories sobre l'orige del seu nom: una fa referència a la seua similitut estructural a una casa homònima ubicada en Sevilla (Espanya),[1] mentres que una atra l'arreplega Ricardo Palma en els seus Tradicions Peruanes, a on relata el història d'un acabalat comerciant sefardí, d'orige portugués, Manuel Bautista Pérez,[2] que residia en casa com a inquilí. Despuix d'una denúncia, va ser acusat pel Tribunal de l'Inquisició de portar a terme cerimònies profanes en imàgens sagrades i posteriorment va ser motejado com "Pilatos".[3] En 1639 va ser condenat a la foguera despuix del previ auto-de-fe.[2]
Va ser construïda al voltant de l'any 1590;[3] la segona planta va ser reconstruïda a mitan de el XIX. Ricardo Palma sosté que Jerónimo Ruiz de Portillo, Superior dels jesuïtes, delineó els plans de la casa, que el havia encarregat un acabalat comerciant, apellidar Esquivel, que tenia bones relacions en els jesuïtes, i que a través d'uns passages subterràneus la casa es comunicava en el Convent de Sant Pedro, ocupat llavors per la Societas Jesu.[4] La casa va ser restaurada en el XX per Héctor Velarde Bergmann.
La casa ha segut ocupada per diverses famílies de l'aristocràcia limeño, sent inclús morada dels marquesos de Sant Lorenzo del Vallehumbroso els qui es varen traslladar a este immoble en 1780 deixant el seu casona en el Cusco[5][6]. fins que l'estat peruà la va comprar durant el segon govern de Manuel Prat Ugarteche.
Va ser sèu de la Casa de la Cultura del Perú, predecessor del Institut Nacional de Cultura del Perú, durant el governe militar de Ricardo Pérez Godoy. Després va acollir per bon temps al Institut Nacional de Cultura. A partir de la promulgació de la Constitució de 1993, es va instalar la sèu de Llima del Tribunal Constitucional de Perú en 1996.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Casa de Pilatos» (en és). Turismoi.pe. Consultat el 7 de setembre de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 Manuel Bautista Pérez [1]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Som: Tribunal Constitucional:¿qué significa la seua possible mudança?» (en és). El Comerç. Consultat el 7 de setembre de 2020.
- ↑ [2]
- ↑ BROMLEY, J., Els vells carrers de Lima
- Archivat el 11 de agost de 2021 archivat en Wayback Machine., Llima 2019. p 382
- ↑ Angles Vargas, 1983, p. 742.
Fonts
[editar | editar còdic]Llibres i publicacions
[editar | editar còdic]- (1983) Història del Cusco (Cusco Colonial) Tom II Llibre Segon, Llima: Industrialgráfica S.A..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa de Pilatos (Lima)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.