Casa Vilaplana
.jpg)
La Casa Vilaplana sítia en el carrer Joan Va cantar número 8 d'Alcoy (Alacant), Comunitat Valenciana, és un edifici residencial d'estil modernisme valencià construït en l'any 1906, obra de l'arquitecte Vicente Pascual Pastor.[1]
Va ser construït a instàncies d'Enrique Vilaplana Juliá, president del Monte i Caixa d'Aforros d'Alcoy, per a la seua residència particular. En les proximitats es va alçar en posterioritat, realisada pel mateix arquitecte, la sèu de l'entitat.[2]
Descripció
Es tracta d'un edifici de tres plantes, en el que s'establixen relacions de caràcter distint entre el jardí posterior i el carrer. En abdós casos, des de l'espai exterior, s'accedix per porta central. L'escala se situa en l'exterior, s'accedix per porta central. L'escala se situa en el segon va d'estructura, en relació en el carrer, pegada a l'amijanadora dreta, ventilada i allumenada a través de lucernario en la coberta. Les distintes peces habitables de la vivenda es disponen a abdós costats d'un corredor llongitudinal en els servicis (cuina, bany, excusat i lavabo) en la part central, ventilat per mig de dos chicotets patis laterals.
La distribució, permet obtindre dos peces a cada frontera reservant-se el menjador i el gabinet per a l'atrassera al jardí i el saló i el despaig per a la principal al carrer, de tal modo que el menjador queda emplaçat junt a la cuina i s'establix una distinció entre la part atrassera de la vivenda, més domèstica i la davantera, recayente al carrer, entre un gineceo interior i un androceo més lligat a l'accés.
L'existència de tres dormitoris solament, per a una vivenda de gran dimensió en quatre estàncies, indica una tendència a la versatilitat en les sals "d'estar", que és un indicador de modernitat. Lo mateix podem dir de la situació de l'excusat, no en una galeria semi-exterior, com era costum a l'us, sino en lloc interior, molt central en la vivenda.
La frontera principal és plana, ompli d'acontenyiments que l'integren en l'univers del modernisme. Vicente Pascual és arquitecte format en l'escola de Barcelona, que troba un bon caldo de cultiu en la seua ciutat per a l'incorporació dels nous còdics estètics, per l'existència d'una burguesia industrial que agrada de l'innovació com a forma d'identificació i afirmació econòmica i social de classe rica i ilustrada.
Les entreplantas queden ben diferenciades per impostes de forjats. L'arremate de l'antepecho de la coberta plana presenta almenas, a modo de prolongació de pilastres, que doten ala frontera d'un caràcter migevalizante, molt al gust moderniste.
La composició és de tres buits, en planta baixa en portes, encara que solament la central dona accés al zaguán i l'escala de pujada a les dos plantes superiors. Els buits de planta baixa estan recercados de pedra, de traçat doblement curvilíneo, que es recolza en el zócalo. Sobre els buits, el peralt de l'arc dona lloc a capialzados de vidre protegits per reixa de ferro forjat.
El rebanc del forjat de la planta primera, dona lloc a tres balcons. El central és en el proyecte un buit triple que va ser unificat en l'obra. Es tracta d'un gran buit trilobulado, recercado de pedra, en un sistema doble que accentua i enriquix les jambas i el llindar. Els buits laterals en planta primera en dobles lòbuls de característiques assimilables al central.
En la planta superior, els tres buits es fan dobles i recauen a chicotets balcons geminados recolzats en ménsulas i voltes de tall clasicista. Els arcs són de lòbul peraltado.
La pedra de la frontera presenta almohadillado en planta baixa i sillarejos molt texturados en el restant. Els recercados són polits. La rejería de balcons és de ferro forjat i les fusteries en fusta es protegixen per mig de persianes veneciano.
Els elements comuns, zaguán i escala són policromos en tons molt pàlits, verts, blaus i grocs, en motius vegetals en tot el desenroll dels mateixos.
Referències
- ↑ Doménech Romá, Jorge (2010). Modernisme en Alcoy, el seu context històric i els oficis artesanals. Editorial Aguaclara. p. 319-326. ISBN 978-84-613-8233-0.
- ↑ Ficha en "Ruta del Modernisme d'Alcoy". Alcoy Turisme.
Bibliografia
- Doménech Romá (2010). Modernisme en Alcoy, el seu context històric i els oficis artesanals (en castellà), Editorial Aguaclara, pp. 319-326. ISBN 978-84-613-8233-0.
- Colomer Sendra (2002). Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana (ed.). Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana (en castellà/valencià), pp. 719. ISBN 84-87233-38-4.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Casa Vilaplana.- Artícul sobre l'edifici Vilaplana en Urbipedia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa Vilaplana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.