Anar al contingut

Casa Tristán del Pou

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Casa Tristán del Pou

Casa Tristán del Pou és una casona situada en Arequipa, Perú. Per a molts estudiosos de l'arquitectura, el frontón de la seua frontera és el millor exponent de l'ornamentació típica de Arequipa.

Història

[editar | editar còdic]

Ubicada en la primera quadra del carrer Sant Francisco, la casona, restaurada en diverses oportunitats, té com a data de construcció la de 1738. El general Dumenge Carlos Tristán del Pou i la seua esposa Ana María Carazas, varen adquirir el solar a on s'alça la casona d'Andrés de Roses i germans, el 24 de juny de 1736.

A partir d'eixa data la casona ha segut propietat del José Joaquín Tristán; del bisbe Manuel Abad Yllana, de l'Orde de Sant Camilo, aixina com del coronel Raymundo Gutiérrez d'Otero, les famílies Gutiérrez i Cossio i, Ugarteche i Gutiérrez, Manuel Ballón, Juana Gómez Ballón, Joaquín del Carpio, Juana Manuela Gómez, Roberto Reinecke, José Dumenge Montesinos i la societat comercial Guillermo Ricketts i fills. Actualment, és la sèu de la sucursal del BBVA Continental.

Descripció

[editar | editar còdic]
Vista del primer pati

La portada d'esta casona és rectangular, flanquejada per pilastras reunides a manera de casetas, en l'interior de la qual hi ha columnes toscanas que sostenen un friso que s'interromp per a presentar una ménsula sobre la que descansa un tímpan curve i obert.

En mig, destaca un arbusto de cinc branques, en les que florixen cantutas que sostenen medallones en els monogrames de Joaquín, Ana, María i José, que flanquegen a Jesús que es troba al centre en cim.

La planta de la casa forma un doble anell quadrat que tanca dos patis. El primer d'ells té un pis de adoquín i es troba rodejat de habitacions que varen ser les principals de la casona. El segon pati presenta una arquería, destinada en el XVIII per a menjador familiar.

En el primer pati, les tretze coronació de finestres i portes contenen les abreviatures de l'invocació llatina: Sanctus Doneu, Sanctus Fortis, Sanctus Inmoralis, Misere Nobis i, els monogramas d'Ana, Joaquín, María, Jesús i José.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dante E. Zegarra López. Arequipa al Dia. Pàgina web, 1998-2002.