Casa Groga (Costa Rica)
La Casa Groga és un edifici localisat en la ciutat de Sant Josep, capital de Costa Rica. És l'actual sèu el Ministeri de Relacions Exteriors d'eixe país. Ubicada en el districte d'El Carmen, en l'intersecció entre avinguda 7 i carrer 11, és un immoble d'arquitectura neocolonial en decorats neobarrocos, construït en 1920 per l'arquitecte nortamericà Henry D. Whitfield, en el propòsit de que dit edifici fora la sèu la Cort de Justícia Centroamericana. Considerat vestigi fonamental de l'herència urbana costarricense, va ser declarat Monument Nacional el 17 de setembre de 1976 i és patrimoni històric-arquitectònic de Costa Rica.
Història
[editar | editar còdic]En 1909 es va establir en la ciutat de Cartago, Costa Rica, la sèu de la Cort Centroamericana de Justícia, tribunal internacional creat en el propòsit de dirimir els conflictes, principalment limítrofs, que pogueren donar-se entre els països centroamericanos. Per a construir-li una sèu apropiada a la Cort, el filántropo nortamericà Andrew Carnegie va realisar una donació de $100 000. Dit edifici, conegut com el Palau de la Pau, va començar a ser construït en Cartago, pero no va conseguir finalisar-se la seua edificació ya que va ser destruït pel terremot de Cartago de 1910.
En novembre de 1910, Carnegie va realisar una atra donació similar, en la condició de que el nou immoble anara construït en una ciutat distinta i que l'arquitecte fora un nortamericà del seu escogencia. L'elegit va ser el nortamericà Henry D. Whitfield, qui ademés era cunyat de Carnegie. Es va elegir un predio ubicat prop del Parc Espanya, en Sant Josep, en l'incipient barri Otoya. La construcció del Palau de la Pau va finalisar en 1916, no obstant, la Cort no va aplegar a sesionar en ell, ya que per a eixe any havia expirat el conveni internacional que la sostenia. Al no ser renovat este, Costa Rica va solicitar als demés països centroamericanos la seua aprovació per a utilisar l'immoble, el qual va ser concedit. Després de finalisar la seua construcció, l'edifici va passar a ser conegut com a Palau Carnegie, Castell Groc o Casa Groga, sent este últim nom el que va predominar, per la coloració dels seus murs.
En 1920, es va establir en este edifici el Despaig Presidencial. En 1921, va ser traslladada la Secretaria de Relacions Exteriors, i en 1924, el Poder Llegislatiu ho va ocupar per un curt periodo. Des de 1922 i fins a l'actualitat, el Ministeri de Relacions Exteriors i Cult ho ha utilisat com la seua sèu.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
L'arquitectura de la Casa Groga és producte de l'influència tant estètica com a política de l'época en que es va construir. En 1910, la Revolució Mexicana havia sacsat el panorama polític del continent americà. Este fet, junt a atres events ocorreguts en Hispanoamèrica i, a partir de 1914, en la Gran Guerra Europea, va provocar fortes repercussions en l'estètica arquitectònica de Costa Rica. Es varen desenrollar noves posicions filosòfiques i lliteràries que reivindicaven lo criollo americà, tant hispànic com a indígena, moviment que va ser conegut com a restauració nacionalista. Costa Rica no va escapar d'este influix, que es va manifestar fortament en les publicacions de la revista Repertori Americà de Joaquín García Monge, i posteriorment en les arts plàstiques, de la mà d'artistes com Francisco Amighetti, Francisco Zúñiga, Juan Manuel Sánchez Barrantes i Manuel de la Cruz González.
La restauració nacionalista va ser una reacció a l'estètica neoclàssica que va predominar a finals de el XIX, en la qual va prevaldre el concepte europeu clàssic i acadèmic de bellea. No obstant, este moviment pronte va escomençar a rebre influències de la moda historicista que va aparéixer en els Estats Units durant els anys 1920. És per açò que l'arquitecte de la Casa Groga, el nortamericà Whitfield, tractant de sintonizar en esta corrent, utilisara una variant de l'arquitectura neocolonial hispanoamericana, coneguda com barroc novohispano. Esta decisió va ser criticada per alguns escritors de la seua época, com el historiador Ricardo Fernández Guàrdia, per a qui el nou palau devia ser més representatiu de l'arquitectura clàssica de la Costa Rica colonial, a on el barroc novohispano no va tindre manifestacions.
La Casa Groga posseïx una simetria absoluta en volums purs, en cobertes a dos aigües, interromputs per una elegant porta principal d'estil barroc. A abdós costats posseïx dos portes laterals també barroques, pero més senzilles que la principal, idèntiques entre sí. Al sur, l'edifici posseïx un ampli volum quadrangular en un pati central i corredor perimetral, intersecado per un atre volum quadrangular més reduït i de major altura, que forma un monitor en el seu sostre. Al nort, un atre volum rectangular arremata el senzill conjunt.
Vore també
[editar | editar còdic]- Arquitectura de Costa Rica
- Castell Blau
- Palau Nacional de Costa Rica
- Palau Presidencial de Costa Rica
Referències
[editar | editar còdic]- Fernández (2013). Els murs conten: cròniques sobre arquitectura històrica josefina, 1° edició (en espanyol), Editorial Costa Rica, pp. 52-56. ISBN 9789968684316.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa Amarilla (Costa Rica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.