Cas Terán

El Cas Terán va ser un escàndal de corrupció política ocorregut en el municipi espanyol de Sanlúcar de Barrameda denunciat el 7 de juliol de 1998 i consistent, entre uns atres, en delictes de falsetat en document oficial i malversació de cabals públics, comesos per part d'alguns membres del Ajuntament del municipi i dels seus familiars entre 1991 i 1993, durant el mandat de l'alcalde Manuel Vital Gordillo, del PSOE. El seu nom es deu a que els fets varen ser denunciats per Rafael Terán Hidalgo, funcionari de l'Ajuntament de dit municipi. Els fets denunciats varen ser els següents:

Que l'IVA ingressat a l'ajuntament per particulars com a conseqüència d'operacions de venda de terrenys i solars, no es declarava ni es liquidava a la Facenda Pública. Que tots els presuposts anuals des de 1988 a 1991 s'havien liquidat en superàvits ficticis. Pagaments ficticis per valor de més de 47.000 i més 9.000 euros, per la compra de material i prestació de servicis inexistents. Les persones denunciades varen ser:

Agustín Cuevas Batista, que en els anys que varen succeir els fets denunciats era regidor delegat de Foment, va ser acusat d'abonar-se més de 9.000 euros procedents d'un fals conveni, que dotava en eixa quantia a una escola taller municipal, en virtut d'un supost conveni entre la Mancomunidad de Municipis del Baix Guadalquivir i l'empresa fantasma Nova Ebanisteria Baix de Guia. En el document d'este fals pagament, ademés de la firma de Cuevas, figuraven les de l'alcalde Manuel Vital Gordillo i la de l'interventor municipal.

Manuel Vital Gordillo, alcalde de Sanlúcar, que posteriorment va quedar exonerat de càrrecs judicials que li imputaton originalment, gràcies a informes caligràfics efectuats per pèrits de la Guàrdia Civil, que varen certificar que la seua firma en els documents d'operacions baix sospita havien segut falsificades.

Ángel Mora Bayón, primer tinent d'alcalde.

Via contable. Tribunal de Contes

Per acort plenari, la demanda va ser elevada, per la via contable, al Tribunal de Contes en l'última llegislatura de l'alcalde Agustín Cuevas, que va terminar en 1999. No obstant els demandats no varen ser informats fins al 27 d'abril de 2000 i el Conseller de Contes no ho va anar fins al 17 de juliol d'eixe mateix any.

En 2003 este tribunal va emetre sentència sobre el cas datada el 28 de maig, pero que no es va fer pública fins a novembre d'eixe mateix any. En ella, 14 dels fets denunciats apareixen com a fets provats. No obstant la demanda va ser desestimada per la secció d'Enjuïciament del Tribunal de Contes per haver prescrit els actes. D'esta manera la sentència explica que, entre el moment en que varen ocórrer els fets denunciats i l'informació als processats de l'existència d'un procediment instruït contra ells, varen transcórrer més de cinc anys, per lo que els fets havien prescrit. El tribunal va eximir al demandant, l'Ajuntament, del pagament de les costes processals, tenint en conte que els fets, encara que prescrits, havien segut provats. Aixina mateix, en la sentència varen ser desestimades les alegacions que els imputats havia realisat davant el tribunal:

Agustín Cuevas Batista havia alegat la falta de jurisdicció i competència del Tribunal de Contes en el cas, lo que no procedix perque la Constitució Espanyola establix la competència d'eixe tribunal per a l'enjuïciament de responsabilitats contables.

Manuel Vital Gordillo havia alegat que el procediment devia paralisar-se per existir un procediment penal obert pel mateix cas, lo que va ser rebatut en existir llegalment compatibilitat entre la jurisdicció contable i la penal.

Via penal. Jujat de Sanlúcar de Barrameda i Audiència Provincial de Càdis

Per la via penal, el Cas Terán va ser instruït en el jujat de Sanlúcar, encara que en menys causes que les denunciades per la via contable. En este cas l'acusació particular va ser eixercida per Rafael Terán, no per l'Ajuntament. Els processats per esta via varen ser:

Agustín Cuevas Batista.
Eusebio Moreira, funcionari municipal. Despuix de 10 anys d'instrucció, el juí pel cas estava previst que començara en la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de Càdis el 7 de juliol de 2008. Les peticions del fiscal eren les següents:

Per a Agustín Cuevas Batista, 9 anys de presó per la comissió de delictes de falsetat en document oficial i malversació de cabals públics, en operació econòmica de més de 9.000 euros comesa en l'any 1993.

Per a Eusebio Moreira 9 anys i 8 mesos de presó.

No obstant la vista oral no va aplegar a celebrar-se mai, perque els advocats defensors dels processats varen alcançar en el fiscal un acort, pel qual tots els processats varen acceptar en l'audiència la seua culpabilitat per haver-se apropiat de cabals públics. L'acusació tenia en contra que el procés havia sofrit un gran retart en la seua instrucció, lo que supondria que en la sentència s'aplicaria l'atenuant molt qualificada per dilacions indegudes, que reduiria substancialment les penes finals. D'esta manera les penes solicitades pel fiscal, que anaven de 9 a 20 anys de presó, varen quedar en la sentència de conformitat de la següent manera:

Per a cada u dels 5 imputats s'establien penes d'1 any i 10 mesos de presó pels delictes de malversació i falsetat en document oficial. Pagament solidari d'una indemnisació de prop de 60.000 euros a l'Ajuntament de Sanlúcar per part dels imputats. Abonament solidari de les costes derivades de l'acusació.

Estes penes varen permetre a 4 dels 5 processats eludir l'entrada en presó, per no superar els 2 anys de presó i per carir d'antecedents penals. En canvi sobre Agustín Cuevas Batista pesava la sentència ferma pel Cas Sanlúcar, que ya li havia condenat a 1 any i mig de presó. D'esta manera va terminar el Cas Terán, en penes mínimes per als processats, casi dos décades despuix de la comissió dels delictes i 10 anys despuix de la denúncia.

Vore també

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Caso Terán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.