Cas Filesa
El cas Filesa va ser un cas de corrupció consistent en la creació d'una trama d'empreses (Filesa, Malesa i Clave-Export), el fi de la qual era la finançació illegal del Partit Socialiste Obrer Espanyol, per a fer front a les despeses originades per les campanyes electorals de l'any 1989. Tots estos fets varen ser establits com provats per la Judicatura, com a conseqüència de la querella presentada per l'acusació que va dirigir l'advocat del Partit Popular Juan Ramón Montero. Esta finançació illegal consistia en inflar contractes públics per a rebre la comissió corresponent. Molts dels càrrecs varen ser retirats perque en el moment dels suposts fets delictius no existia el delicte tipificat com "finançació irregular" dels partits polítics.cita requerida
Investigació
[editar | editar còdic]Va ser realisada per Marí Barber Sants, magistrat del Tribunal Suprem. El 5 de maig de 1995, el juge instructor d'el “cas Filesa” va dictar auto de conclusió del sumari contra 39 persones, imputades pels presunts delictes de falsetat en document mercantil, fiscal, malversació de fondos públics, apropiació indeguda, falsetat en document públic, delicte monetari, tràfic d'influències i associació ilícita. De l'investigació es va desglossar posteriorment el Case Au abdós seguits com a conseqüència de la mateixa querella.
Juí
[editar | editar còdic]Va començar en 1997, en el número d'acusats rebaixat a 12 (José María Sala i Grisó, Carlos Navarro Gómez, Luis Oliveró Capellades, Alberto Flores Valéncia, Aida Álvarez Álvarez, Miguel Guillermo Molledo Martín, Luis Sánchez Marcos, Francisco Javier Iglésies Díaz, Juliol Calleja González-Camine, Juan Antonio Molina Vives, Eugenio García Mansilla i Diego Ramos Ramos) pels delictes de falsetat en document mercantil, associació ilícita, fiscal i apropiació indeguda, entre uns atres.
La sentència es va dictar el 28 d'octubre de 1997, en acabant de que l'instructor inicial rebujara el cas per a deixar-ho en mans d'Enrique Bacigalupo. José María Sala, condenat a tres anys de presó va complir solament dos de sentència, en suspendre-la el Tribunal Constitucional.
Imports defraudats
[editar | editar còdic]En Filesa va quedar acreditada la finançació irregular del PSOE nacional en més d'1.200 millons de pessetes obtinguts de forma illegal (7,21 millons d'euros de 1990), equivalents a 15,6 millons d'euros en juliol de 2020.[1][2]
Condenats
[editar | editar còdic]Durant l'instrucció del cas Filesa, el magistrat Marí Barber va aplegar a imputar a 50 persones. D'elles, solament 12 es varen assentar en el banquet dels acusats per decisió del Suprem. Va quedar fòra un dels polítics, l'ex responsable de finances del PSOE Guillermo Galeot. Al final va haver huit condenes (de presó) i tres d'elles ho varen anar per a càrrecs o ex càrrecs socialistes:
- Ellavors senador Josep Maria Sala.
- L'exdiputat del PSC Carlos Navarro.
- L'ex coordinadora de finances del partit Aída Álvarez Álvarez, condena de dos anys, quatre mesos i un dia.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 El País (ed.): «De la corrupció de Filesa a la de Gürtel». El País. Consultat el 18 de giner de 2013.
- ↑ INE (ed.): «Actualisació de rendes». Consultat el 4 de juliol de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caso Filesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.