Anar al contingut

Caryota urens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
taquipán (Caryota urens)

El taquipán[1] o palmera de coa de peix (Caryota urens) és una palmera de la família de les arecàcees, molt característica ples seues fulles bipinnadas, l'epítet urens fa referència a que els seus fruts són urticantes.[2]

Descripció

Caryota urens cridada vulgarment coa de peix per la forma de les seues fulles és una palmera en tronc rectilíneu en anells molt marcats de 15 a 20 m d'altura i entorn a 40 cm de diàmetro. Fulles de color vert lluent bipinnades, en folíols en forma de falca, esgarrats en la seua vora, lo que els dona l'aspecte de coes de peix. Inflorescències llargues, pendents i molt ramificades. Fruts globulars primer verts i despuix grocs, rojos i negres.

Taxonomia

Caryota urens va ser descrit per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 2: 1189. 1753.[3][4]

Etimologia

Caryota: nom genèric que deriva de la paraula grega: karyon que significa anou.[5]

urens: epítet llatí que significa "urticant"[6]

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ José Antonio del Cañizo (2002). Palmeres, Edicions Mundi-Prensa. ISBN 84-7114-989-3.
  3. ↑ «Caryota urens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 d'agost de 2013.
  4. ↑ Caryota urens en PlantList
  5. ↑ David Jones: Palmen. Seite 164, Könemann, Köln, 2000, ISBN 3-8290-4889-0
  6. ↑ En Epítets Botànics

Bibliografia

  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  4. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  5. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  6. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  7. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vegetació terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.
  8. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1958. Palmae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part I. Fieldiana, Bot. 24(1): 196–299.
  9. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  10. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.

Enllaços externs

Commons