Cartílec costal
Els cartílecs costales són barres de cartílec hialino que servixen per a prolongar les costelles cap a avant i contribuïxen a l'elasticitat de les parets del tórax. El cartílec costal només es troba en els extrems anteriors de les costelles, proporcionant una extensió medial.
Diferències de les costelles 1-12
Els primers sèt parells estan conectats en l'esternó; els tres següents estan cada u articulats en la vora inferior del cartílec de la costella precedent; els dos últims tenen extremitats puntagudes, que terminen en la paret del abdomen.
De la mateixa manera que les costelles, els cartílecs costales varien en la seua llongitut, amplitut i direcció.
Aumenten en llongitut des del primer fins al sèptim, després disminuïxen gradualment fins al duodècim.
La seua amplitut, aixina com la dels intervals entre ells, disminuïx des del primer a l'últim. Són amples en les seues unions a les costelles, i s'estretixen cap a les seues extremitats externes, llevat les dos primeres, que tenen el mateix esgambi en tots els llocs, i la sexta, sèptima i octava, que s'amplien a on els seus màrgens estan en contacte.
També varien en direcció: el primer descendix una miqueta cap a l'esternó, el segon és horisontal, el tercer ascendix llaugerament, mentres que els atres són angulars, seguixen el curs de les costelles durant una curta distància i després ascendixen a l'esternó o precedixen cartílec.
Estructura
Cada cartílec costal presenta dos superfícies, dos vores i dos extremitats.
Superfícies
La superfície anterior és convexa i mira cap a avant i cap a dalt: la de la primera dona unió al lligament costoclavicular i al múscul subclavio; els dels primers sis o sèt en els seus extrems externs, al pectoral major. Els atres estan coberts per alguns dels músculs plans de l'abdomen i s'adherixen parcialment a ells.
La superfície posterior és cóncava i es dirigix cap a arrere i cap a avall; el del primer dona unió al múscul esternotiroideo, els del tercer al sext inclusivament al múscul transverso del tórax, i els sis o sèt inferiors al múscul transverso de l'abdomen i al diafragma.
Vores
De les dos vores el superior és cóncau, el inferior convexo; permeten l'unió als intercostales interns: la vora superior del sext dona l'unió també al pectoral major
Les vores inferiors dels cartílecs sext, sèptim, octau i nové presenten proyeccions en forma de taló en els punts de major convexitat. Estes proyeccions tenen cares oblongas i planes que s'articulen en les cares en lleus proyeccions des de les vores superiors dels cartílecs sèptim, octau, nové i dècim, respectivament.
Extremitats
L'extrem lateral de cada cartílec és continu en el teixit òsseu de la costella a la que pertany.
L'extrem medial del primer és continu en l'esternó; Els extrems medials dels sis següents són redonejats i es reben en concavidades poc profundes en els màrgens laterals de l'esternó.
Els extrems medials dels cartílecs costales octau, nové i dècim són puntaguts, i estan conectats cada u en el cartílec immediatament superior.
Els de l'undècim i duodècim són puntaguts i lliures.
En la vellea, els cartílecs costales són propensos a sofrir una ossificació superficial.
Vore també
Referències
- Este artícul incorpora text de domini públic de la pàgina 127 de la 20.ª edició d'Anatomia de Gray (1918)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cartílago costal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.