Carasses
Les Carasses són una festa popular que consistix que un grup de persones disfrassades i en la cara coberta en una tela o una gasa pintada –o be una caraça o careta– desfila pels carrers al són de la música de la dulzaina i el tabal al ritme d'unes danses particulars. Durant el recorregut, els participants es dediquen a ballar i a fer broma tant als veïns i veïnes de la població com als visitants.
La festa rep el nom de Carasses en Castalla i Petrer, Mucarasses en Onil i Tibi, Tapats en Ibi i Botargues en Ontinyent. També apareixen Màscares en les Danses del Rei More d'Agost.[1]
Història: orige i evolució
Es creu que les Carasses són d'orige pagà i que la tradició es remonta a la Edat Mija. Estes, en el passat, se celebraven en moments d'exaltació i alegria per a festejar i agrair a la mare naturalea, la Verge María, el Crist, el Sant, etc. o les bones collites, entre uns atres. Aixina mateix, sembla que estos balls poden tindre també uns atres explicacions com pot ser l'intent dels jóvens d'escapar de les obligacions religioses d'una época i satirizar al respecte.[1] Per això i per atres motius, totes estes celebracions no eren ben vistes pels estaments oficials, que volien fer-les desaparéixer.
Per un costat, l'Iglésia considerava que el renou que causava la festivitat no era compatible en la serietat dels actes religiosos, mentres que, per un atre, esta de caràcter econòmic, es dia que la reducció de festes eliminaria la misèria en evitar les despeses que efectuaven els pobres, al mateix temps que els permetria guanyar una major cantitat de jornals. Ademés, s'argumentaven motius d'orde públic, ya que es dia que l'ambient festiu irritava els instints i propiciava disputes, insults, violència i, inclús, morts, tot això de manera anònima.
En definitiva, despuix de celebracions i prohibicions, la festa continua en l'actualitat. Hui en dia, segons el municipi, pot formar part del carnestoltes, el Corpus, les festes patronals, etc. Ademés, la festa ha evolucionat de manera diferent en cada lloc, encara que tenen en comú tant el ball tradicional al sò de la música de la dulzaina i el tabal com el disfràs fet en roba ampla i de colors cridaners, i la cara tapada. La següent secció fa referència a cóm se celebra i quines traces té en cada poble.[2]
Celebració i característiques per municipi
Agost
Les Danses del Rei More escomencen en Agost el 26 de decembre i acaben l'1 de giner. En esta festa podem gojar de la música de dulzaina i tabal, en un ritme conegut com la Taranina.
Durant les celebracions es poden trobar Màscares, que són persones disfrassades en roba antiga i en la cara coberta per una caraça de tela, i que ballen tots els dies llevat el Dia del Rei More i el d'Any Nou. Ademés, solen eixir en grup i es dediquen a provocar a la gent tirant farina, mullant a la gent o tirant unes boles de paper nomenades paperades és que contenen caramelos i dolços.[3]
Castalla
Cada any, els balls tradicionals valencians se celebren l'últim o penúltima fi de semana del més de setembre en la Plaça Major de Castalla, al són de la dulzaina i el tabal. Es tracta d'una tradició que en la década dels 50 es va deixar de celebrar i que en 1983, un grup d'amics del Centre Cultural Castellut la va recuperar i va crear "La comissió dels danses" per a que, cada any, s'organisaren i celebraren les festes. També es va encarregar de rescatar als personages de les Carasses que, en este context i disfrassats de manera rudimentària i en la cara tapada, circulen de manera aleatòria mentres interrompen la dansa i animen al públic.[3]
Ibi
En Ibi estan presents els Tapats els dies de 28 i 30 de decembre, els quals formen part de Les festes d'Hivern i participen el Primer i Segon Dia de Dansa en el carrer dels Eres.
Els personages estan representats per persones disfrassades en roba antiga reblix de coixins per a no ser reconeguts, i que sempre apareixen en la cara tapada per una tela pintada (coixinera). És costum també afegir un penacho, un matamoscas o un paraigües que usen per a saludar, molestar i cridar l'atenció mentres no parlen o ho fan en veus distorsionades dient "No em coneixeràs". La tradició mana que si, en algun moment de la dansa, un Tapat és reconegut, deu llevar-se la coixinera. Despuix de ballar les Folies, les danses de Fadrins i Casats (fadrins i casats), tot lo món que vol pot ballar la jota de la dansa, i per a això, els Tapats deuen llevar-se obligatòriament el seu careta.[3]
Onil
Durant les festes de Moros i Cristians, celebrades entre el 22 d'abril i l'1 de maig, intervenen les Mucarasses, que són persones que tapen la seua cara en un llançol i visten en roba vella, les quals ballen i divertixen al públic. Existix una tradició familiar que fa que es transmeta de generació en generació a pesar de que, en la majoria de casos, es desconega públicament l'identitat de les persones.[3]
Ontinyent
Durant la celebració del Carnestoltes en Ontinyent, ademés dels habituals disfrassos, algunes comparses del municipi del Valle d'Albaida han recuperat els tradicionals Botargues. Estos personages duen la cara tapada en un llançol i van disfrassats de manera grotesca.[3]
Petrer
Les Carasses se celebren en Petrer des del XVII, quan varen ser dutes per les famílies que varen aplegar de la Hoya de Castalla, de Biar i d'alguns pobles del Camp d'Alacant per a repoblar el municipi despuix de la expulsió dels moriscos. Aixina mateix, els primers documents escrits es remonten a l'any 1830, els quals estan relacionats en acontenyiments religiosos, ya que se celebraven en coincidència en festes llitúrgiques. Ademés, cal destacar que, en 1962, les Carasses es varen prohibir en Petrer i no varen ser recuperades fins a l'arribada de la democràcia i el 1979 es varen autorisar per decret.
Se celebren les fins de semana posteriors al 7 d'octubre dins de les Festes Majors. Tot escomença quan l'Ajuntament anuncia La Dansa de les Carasses dies abans i el mateix dia de la festa, a migdia, els dulzaineros ho anuncien en un passacarrer que escomença en la Plaça de Baix, un acontenyiment que es coneix com a Regrés de Carasses. Despuix, al voltant de les cinc de la vesprada, la festa continua en un atre passacarrer que té el mateix recorregut i servix per a arreplegar els participants. Quan apleguen a la Plaça de l'Ajuntament els músics, senten front a l'Iglésia de Sant Bartolomé i toquen durant dos hores les melodies que fan ballar als participants mentres estos gasten bromes o critiquen, entre uns atres. Finalment, es porta a terme l'últim passacarrer en les últimes carasses que solen quedar, ya que les atres s'han retirat despacio per a passar a ser espectadors i mantindre aixina el seu anonimat.[3]
Tibi
Les festivitats que rodegen a la epifanía en Tibi, les Danses de Reis, es realisen en la Plaça d'Espanya i s'inicien el 6 de giner, encara que es repetixen les següents fins de semana. Al voltant d'estes festes de Reis, participen uns personages en la cara tapada i disfrassos generalment floreados. Les danses de dulzaina i tabal en ocasions són interrompudes pel públic, de manera que, a diferència del restant de localitats, les Mucarasses de Tibi són les encarregades de protegir als ballarins i en una corda allunten als espectadors i els mantenen a distància.
Es tracta d'una tradició que es remonta sigles arrere, pero que ha anat perdent força poc a poc. En l'actualitat, hi ha anys en els que no apareixen i uns atres en els que algun grup jovenil de 5 o 7 Mucarasses, en l'objectiu de mantindre la tradició, s'encarrega d'interactuar en el públic simulant que velen per la seguritat dels participants en les danses.[3]
Les cançons de dansa
Encara que la música de la dansa és instrumental, durant el festeig es canta a sovint la lletra que el poble li ha aplicat a la melodia. Cada municipi té la seua pròpia lletra i, inclús dins de la mateixa localitat, pot haver variants. Esta és un eixemple, concretament de Petrer (els dulzaineros inclouen la part de la segona columna, mentres que la tercera fa referència al seu lloc d'orige):
| A ballar la dansa
al carrer Major; a collir tomaques p'al senyor retor. Eixirà Lluïseta en el mocador, espardenyes roges, vestit de crespó. |
Ja tinc els morros lluents
de tocar i no cobrar; fadrinetes de Petrer, no eixireu més a ballar. Més que s'empenyareu tots els currutacos de Petrer, no eixireu més a ballar si no em paguen al corrent. |
De Petrer som, de Petrer.
De Petrer som, de Petrer. |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Manel Carrera i Vaig escudar. «Els Carasses» (en català). Consultat el 1 de decembre de 2019.
- ↑ Vicent Navarrés i Tomás. «Els danses dels Carasses de Petrer: orige, evolució i perspectives de futur» (en català). Consultat el 1 de decembre de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 La Traca, Revista de Festes (ed.): «Els carasses s’estenen per Alacant» (en català). Consultat el 1 de decembre de 2019.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carasses» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.