Cara del Kangshung
La cara del Kangshung és la cara oriental del mont Everest, un dels costats de la montanya que apunten al Tibet. Medix 3350 metros d'altura des de la seua base, en el glaciar de Kangshung, al cim.[1] És una cara ampla, arrematada a la dreta (vista des d'avall) per la part superior de l'aresta noreste i, a l'esquerra, per l'aresta surest i el collado sur. En la seua majoria, la part superior d'esta cara està composta per glaciars colgantes, mentres que la part inferior consistix en roca escarpada en contraforts i corredors entre ells. És considerada com una ruta perillosa d'ascens comparada en les rutes estàndar dels collados nort i sur i, és la cara més remota de la montanya per a accedir a ella.
Història
[editar | editar còdic]El costat oriental de la montanya va ser relativament desconegut per al món exterior fins a el XX, pel clima, a lo complex i aïllat del terreny del Tibet i, pels acatamientos budistes que prohibien el seu ascens. En 1921, George Mallory i Guy Bullock varen ser els primers occidentals en contemplar i explorar la cara del Kangshung, com a part de la primera Expedició Britànica de Reconeiximent al Everest de 1921, que va obtindre permís, per primera volta en l'història, del Dalái llepe del Tibet per a permetre els ascensos al Everest.
Mallory i Bullock varen ser guiats per pastors de yaks locals a la cara oriental de la montanya, passant a través del pas Langma L'i pels boscs d'azalea de Kama Chu. Per a eixe moment de l'any, en agost, havien prats de flors i una rica vegetació en les valls i per damunt del glaciar de Kangshung. En 1980, el jove escalador nortamericà Andy Harvard, va portar a terme un reconeiximent de la cara est. Hui en dia, existixen numeroses companyies d'excursió que duen als seus clients al glaciar de Kangshung, a on es pot observar el mont Everest. Pren de 6 a 7 dies alcançar el glaciar de Kangshung des del camí més propenc en Yeuba (prop de Kharta).
Historial d'ascensos
[editar | editar còdic]Un intent nortamericà en 1981 liderat per Richard Blum i Louis Reichardt, incloent a Edmund Hillary, George Lowe, John Roskelley i, Kim Momb varen conseguir alvançar sobre els contraforts de roca escarpada, pero varen donar marcha arrere prop dels 7000 metros pel risc de remugades.[2]
El primer ascens exitós a la cara del Kangshung va ser en 1983 per una expedició nortamericana guiada per James D. Morrissey. Despuix de cinc semanes i mija d'esforç, Kim Momb, Carlos Buhlet i, Louis Reichardt varen fer cim el 8 d'octubre de 1983. George Lowe, Donen Reid i Jay Cassell varen fer cim al sendemà.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En 1988, una expedició britànic/nortamericana va escalar per una nova ruta fins al contrafort sur de la cara per a alcançar el collado Sur, en el cim com a meta per la via estàndar de l'aresta Surest. Stephen Venables, es va convertir en el primer britànic en fer cim sense l'ajuda d'oxigen embotellat. Ed Webster i Robert Anderson (abdós nortamericans) varen aplegar a la cim sur, pero no varen alcançar el cim principal. Paul Teare (canadenc) va aplegar al collado sur, pero va descendir degut a que escomençava a sentir-se mal. En respal varen estar la doctora Miriam Zieman (Estats Units), el fotógraf Joseph Blackburn (Estats Units), el cuiner Pasang Norbu (Nepal) i l'ajudant de cuina Kasang Tsering (Tibet).Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En 1992, una expedició chilena va escalar exitosamente per esta ruta, convertint-se en la segona expedició en conseguir-ho. Els escaladors que varen alcançar el cim varen ser Rodrigo Jordan, Cristian García-Huidobro i Juan Sebastián Montes.[3]
La cara del Kangshung va ser a on l'escalador Lincoln Hall va ser trobat en vida despuix d'haver segut donat per mort en la seua expedició al cim del Everest, en 2006.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mount Everest, 1:50,000 map, 1:25,000 map, and route guide. Prepared under the direction of Bradford Washburn for the National Geographic Society, the Boston Museum of Science, and the Swiss Foundation for Alpine Research, 1991.
- ↑ «Everest: The Mountaineering History - Walt Unsworth - Google Books». Books.google.com. Consultat el 29 de maig de 2016.
- ↑ «Àsia, Tibet, Everest, Kangshung Face, Second Ascent of Neverest Buttress - AAC Publications - Search The American Alpine Journal and Accidents In North American Mountaineering». Publications.americanalpineclub.org. Consultat el 29 de maig de 2016.
- ↑ «Boots tell story of Aussie left for dead on Mount Everest» (en en-au). ABC News. Consultat el 29 d'abril de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cara del Kangshung» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.